LES EXIGENCIES DEL PAÍS

Un cop passada l’Assemblea de les CUP, cal dir qu em sento insultat i menyspreat quan Anna Gabriel ens diu amb contundència que fan el que exigeix el país. Una gran manipulació dels 2 milions de persones que vam votar independència, que ens hem mobilitzat durant 4 anys, que hem visualitzat al carrer mil i una performances amb el millor dels somriures, i que finalment hem avalat amb el nostre vot la culminació del procés, perquè 2 mesos despres del resultat amb majoria absoluta, aquest personatge em digui que sap el que jo exigeixo i que es veu que ella ha interpretat.

Ho sento però per aquí no hi passo. Una gran estafa amb majúscules es va perpetrar ahir. Catalunya no s’ho mereix, els esforços de la gent, la implicació de vells i nous sectors tots ben rebuts per estavellar-se contra les roques del nul sentit d’Estat, de la tàctica política més mesquina i de jugar amb els sentiments de la gent i els seus anhels per pura ideològia d’una legislatura autonòmica normal, quan ara toca fundar un Estat, es francament imperdonable.

Realment, atorgar-se el poder de saber que vol la gent i els seus motius es molt perillós. Tenim exemples com la famosa majoria silenciosa de Sanchez Camacho que encara esta buscant, o la interpretació del volt a Junts pel Sí en clau no independentista que ens oferia Duran i Lleida per posar dos exemples. Això condueix al descredit, el ridícul i el que encara és més perillós, confondre els seus desitjos o motivacions totalment legítimes amb les de la resta de la societat, inclosos els seus votants.

Ahir també vam sentir un altre tic perillos, que es començar a repartir culpes sobre una convocatòria de noves eleccions, el·ludint qualsevol responsabilitat. Precisament una divisió entre bons i dolents independentistes molt perillosa que ens deriva amb altres époques i que sembla ens digui que encara no han entés res. Com sempre diem a les diferents manifestacions ningú ha preguntat al del costat quina ideològia o quin partit vota. Ens unia o ens uneix un llaç molt més fort que sembla els partits no volen entendre.

La sensació de desencis en el procés és molt perillosa pel mateix, però no sembla que aixó importi massa als nostres representants. Sembla que la independència no sigui la primera part per alguns, és més important intentar destruir els que ideològicament son diferents i voler imposar un model social sigui com sigui sense tenir en compte la democràcia i una cosa molt clara que garanteix l’éxit, com es la transversalitat del procés de dreta a esquerra. La primera baula amb un clar líder com Artur Mas es la que segurament s’ha incorporat més tard al mateix i es imprescindible per assegurar aquesta majoria, alhora es la que ha fet més sacrificis, i per suposat no s’ha desentés de cap responsabilitat com sembla es marca de la casa d’alguns.

En definitiva, una oportunitat, i una alçada de mires que reclamem abans no sigui massa tard, el país i la seva gent no s’ho mereix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*