ASSEMBLEARISME SENSE LÍMITS

La jornada d’ahir va deixar la sensació de deixar passar una oportunitat, però com en les eliminatories a doble partit amb una dia dolent a l’anada sempre queda una tornada on les coses poden canviar. No em cansaré de comentar la responsabilitat del moment històric d’aquest país. Segurament la més important en els últims 300 anys. La part de la ciutadania crec que ha estat a l’alçada del millor dels Estats i d’una categòria superba, els seus representants es tot un altra història. Tants anys sense responsabilitats son nocius per qualsevol poble.

Més enllà de les ofensives de l’Estat en forma judicial i donant tota la transcendència amb l’estratègia de la por, les amenaces per terra, mar i aire. El problema es nostre. Un aval demcocràtic, una majoria al Parlament, una Declaració d’inici amb un full de ruta sense treva i tant sols ens falta un Govern per dur-ho a terme sense dilacions.

De fet dijous no hi ha excuses a risc de caure en el ridícul internacional com a poble més gran de la historia. La idea de l’Assemblea dels 72 em sembla fantàstica, però no busquem excuses de mal pagador, hi ha totes les facilitats i el moment no admet més decepcions. Com es va repetir ahir tenim un capital de 72, i aquest l’hem d’utilitzar per la finalitat que se’ls hi ha donat. Naturalment no entén de qüestions personals, ni de tàctiques mesquines partidistes, ara no toca, qui no entengui això, ho sento però queda invalidat per la tasca que se li ha encomanat. El famós seny català ha d’apareixer en aquest moment. Cal estar a l’alçada, no parlem del passat autonomista i de tots els fets que han succeit com arguments, ja que el context i circumstàncies eren totalment diferents, parlem de saltar el mur i provar una realitat on ja no hi podrà haver victimisme, ja que serem els únics responsables del nostre destí.

Menció apart mereixerien per exemple Andrea Levy per part del PP o Ines Arrimadas per Ciudadanos. Cal mantenir un respecte al Parlament com a norma sagrada, no es pot mantenir l’actitud de la primera xulesca de baixa estopa i sense cap educació, entenc que una mica de classes d’educació li anirien perfectament, i una explicació de que es una representant del poble també. Per la seva part Arrimadas intentant fer entrar per una via a la Presidenta Forcadell demanant silenci quan aquest era sepulcral entra en el terreny del tot s’hi val i hauria d’aprendre que no tot es lícit per arribar als objectius. Si aquests son representants de la nova política, que torni la vella sisplau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*