LA HISTORIA ENS CONVOCA
Suposo que recordareu aquell anunci sobre el Tricentenari on la veu esplendida de l’actriu Silvia Bel ho acabava amb la frase del títol de l’article. Avui fa un any d’una jornada historica com va ser el Procés participatiu del 9 N, on per primer cop amb 300 anys vam ser nosaltres mateixos, vam exercir el nostre dret a vot fent cas omis de les ordres externes i amb un somriure a la boca vam dir alt i clar que volíem un nou país.
Un any després, amb un Estat amb clars defícits democràtics que han impedit aquest referèndum acordat que tant desitjavem, les eleccions en format plebiscitari ens han dut una majoria de diputats independentistes per primer cop al nostre Organ de representació. Aquests recollint el mandat popular ja han acordat una declaració historica que avui serà efectiva i segellarà el camí del no retorn, l’obediència a la nostra legalitat i un traçat de desconnexió amb Espanya i formació de la nova República, la nostra, un segon 9 N.
Aquest gran pas flirteja amb amenaces, menyspreu i tot tipus de catastrofes des del Govern espanyol i altres sectors més propers. Aquesta agressivitat es deu a que tothom sap que finalment si un poble decideix fermament un camí aquest no enten de legalitats, ni d’amenaces. La democràcia i la determinació no te aturador, i el món en te molts exemples que també saben aquestes elits preocupades per mantenir el seu status quo i el seu domini amb instruments per mantenir la ciutadania sota control per sempre més.
Tanmateix, aquest camí de dificultats, en te un que nomes es nostre i molt nostre. Podem tenir l’eina, però cal un Govern que la dugui a terme sense dilacions i amb tot el coratge. Crec que i sobretot la CUP per primer cop segurament, i ja se que no es comode ha de decidir i te sobre seu una gran responsabilitat que no pot defugir, no pot no entrar al Govern, no investir el candidat de la majoria legitima independentista i alhora no entrar en unes noves eleccions amb el procés mig trencat. Aquest sudoku no es possible.
El president Mas, segurament no serà el primer president de la República, però garantirà aquest periode breu d’uns quants mesos fins la proclamació. Es un actiu tant internacionalment com pel que reprsenta i ha representat per apropar posicions autonomistes al nou projecte amb el seu partit com a gran exemple. Les persones com diuen segurament no son el principal tema, però els projectes com el nostre necessiten els lideratges que faciliti fer-los efectius, i aquest es el cas. La repercussió que tindria si aquesta setmana no tant sols tinguessim el full de ruta, sinó un Govern disposat a fer-la efectiva amb el President al capdavant seria un impuls espectacular pel Procés i un missatge clar que per tothom aquest es el principal objectiu. El demes seria entrar en la mateixa mentalitat autonomista de sempre.
No es un xantatge com s’ha insinuat, es respecte a la ciutadania, a la majoria de l’independentisme i al moment que vivim. Tothom ha de prendre decisions i estar a l’alçada del moment historic que vivim.