ALFONSO GUERRA I VIDAL QUADRAS

La decisió del TC de permetre el debat al Parlament sobre la Resolució d’Inici del Procés ha portat diverses reaccions. De fet es la decisió esperada, seria una bogeria actuar sobre coses hipotetiques que no han passat encara per molt que les podem preveure.

El trio que van acudir al Tribunal amb un menyspreu al Parlament i de pas a la ciutadania per exigir no debatre i votar la resolució, amb una clara falta de respecte a la voluntat ciutadana i a la més elemental norma democratica, diuen que no comparteixen la decisió però que l’acaten, diriem que tampoc es un mèrit, seria el normal.

De totes maneres la falta de transició entre la Dictadura feixista i la teorica democràcia porta uns personatges públics amb declaracions i fets que amb qualsevol estat democratic serien censurats i provarien conseqüències greus, però com no es el cas els sentim amb vergonya aliena.

Alfonso Guerra l’autor de la frase sobre l’Estatut Català “Nos lo hemos cepillao”, que ja delata el seu tarannà poc democràtic disfressat de progressisme de fireta, ara compara els fets de la resolució catalana amb els fets del 6 d’octubre del 1934 amb la proclamació del President Companys i la reacció en forma de presó pel Govern català i suspensió de l’autonomia. Qualifica els fets de cop d’Estat civil. Son unes declaracions impresentables i impropies d’una societat amb un mínim de respecte per la societat i per la democràcia. De totes maneres esperar això d’aquest personatge seria utòpic, i una remora més de la historia espanyola recent.

En Vidal Quadras diu que ara arribarà l’alteració de la pau civil a Catalunya, la caiguda de la borsa i el desprestigi d’Espanya al món, cosa que provocarà la inhabilitació de Carme Forcadell i Artur Mas entre d’altres. Aquesta altra remora del passat segueix atiant l’odi i la seva xenofòbia contra Catalunya i mostra el seu total i nul respecte per les decisions de la societat catalana. Sobre les greus conseqüéncies que ens descriu ni hi ha una que fa gracia, ja que el desprestigi es pot assolir si abans tens un prestigi i l’Estat espanyol no crec que sigui un exemple del mateix. Viuen en una bombolla on creuen les seves propies mentides sense escoltar i sense mirar com funcionen les coses al món.

En definitiva dos reaccions de dos personatges que amb tics diferents semblen dues animes bessones, per suposat el seu odi per Catalunya els uneix per sempre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*