ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DERIVA INDEPENDENTISTA

Les amenaces per part del Govern espanyol es van succeint. El Ministre Montoro avisa que el FLA no serveix per pagar dèries independentistes i no es pot treballar per qui no vol complir la legalitat. Santamaria ens diu que s’estant creuant totes les línies vermelles del que es una democràcia i lesionant els drets dels ciutadans, tot amb el suport del seu home a Catalunya, Garcia Albiol i la seva mala educació habitual.

Tota una estratègia accelerada per la Declaració que el proper dilluns aprovarà el Parlament per iniciar la desconnexió i la obediència a la nova legalitat catalana. El cinisme de Montoro presentant el Fons de liquiditat autonòmic com un favor de l’Estat es absurd. Tots sabem que les comunitats ho han de tornar amb interessos, i en el cas català res ens diu del deficit fiscal monumental que arrosseguem. O sigui podem dir que el crèdit rebut es amb bona part dels nostres diners i que retornem amb interessos. Es la tàctica de presentar el món a l’inreves.

La portaveu del Govern parla de drets dels ciutadans i de legalitats, quan sap perfectament que Catalunya ha votat els seus representants i aquests simplement com en qualsevol democràcia exerceixen la seva funció per la qual han estat escollits. Executar un programa electoral validat per la societat que li pertoca no lesiona res, es normalitat. Un altra cosa es que el resultat no els agradi, que es evident, i el que encara els agrada menys, es que dilluns es complirà un any de no poder fer complir aquesta legalitat en una part del territori que va prendre la seva iniciativa. Ara, aquest proper dia 9 la història es tornarà a repetir però amb un grau més i amb la imatge davant el món que aquest territori ha començat a exercir la seva sobirania sense que l’Estat hi pugui fer res per impedir-ho.

Aquesta es la clau. Aquests dies sentim de diversos polítics espanyols que quan no es segueix la legalitat ja no es vàlid. Realment si la llei de cada estat fos inqüestionable seguirien existint els mateixos estats que fa 100 anys i tots sabem que no es així. Es la normalitat democràtica i son les lleis no escrites que també afecten a Catalunya com no pot ser d’altra manera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.