PEL PASSAT, PEL PRESENT I SOBRETOT PEL FUTUR

Hi ha molts motius per votar el nostre futur com Estat propi aquest proper diumenge sense por i amb la sensació i orgull de fer el que cal. Una decisió que ha de marcar les nostres vides i que pot complir amb aquella dita etica de que el nostre paper a la vida i aportació a la societat a la qual pertanyem, es deixar-la millor que la que hem trobat. Així es com evoluciona un poble i com individualment cada persona es una peça clau per evolucionar en positiu.

Aquest proper 27 molts votarem per sentiment, aquest es un dret irrenunciable que tenim, i que hauria d’exigir respecte, tant el nostre com el de qualsevol persona per allunyat que sigui del nostre camí. De fet un sentiment es irracional i inexplicable, però ens impulsa a fer segons que ja que ho portem molt endins i no hem de demanar permí sigui el que sigui. Aquest inclou un deute amb els nostres avantpassats, molts han tingut els mateixos anhels frustrats, i molts hi han deixat la pell per aquesta noble causa. Per ells va aquest vot cap a la llibertat i el nostre homenatge més sentit.

De totes maneres també hi ha tots els arguments racionals i de perspectiva que ens fan abandonar un vaixell que s’enfonsa i ens arrossega amb ell, i que alhora mai ens ha tractat per igual. Hem posat la feina, hem sacrificat els nostres recursos i la nostra identitat, el motor d’Espanya li deien, per rebre a canvi greuges, frens al nostre desenvolupament, nul respecte a la nostra llengua i cultura, en definitiva un menyspreu constant per assumir un rol del qual sembla no podíem sortir. Com ens va dir en Margallo, un tracte colonial.

Menció apart per l’intent barroer de dividir el nostre poble pel seu origen, raça o pensament. Tots som catalans, un sol poble, parlem el que parlem, hagim nascut on ho hagim fet i tinguem el sentiment que tinguem. Han provat de mencionar la gent que viu en el cinturó de Barcelona amb origens de diferents parts de l’Estat com una cos alié a Catalunya, i cal dir que ells son nosaltres. Sembla mentida que la seva xenofòbia arribi fins al punt de creure en una etnia pura que no admet barreja. Es com anar contra la mateixa humanitat. Tots farem d’aquest pais el que volguem que sigui i valorarem les idees no els origens.

En definitiva, aquest diumenge viurem un dels capítols més importants d’aquest país en els últims 300 anys, i comptarem els vots de les dues candidatures que ens representen JUNTS PEL SÍ I CUP, esperant aquesta majoria absoluta que ens ha de conduïr a la llibertat, convertint la revolta dels somriures amb un nou Estat dins el conjunt d’Estats del món, aconseguit amb el triomf de la democràcia i dels valors que sempre ens han acompanyat i que volem compartir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*