ELS DEL SÍ I ELS DEL NO
Amb la negativa del líder de Catalunya si que es pot Lluís Rabell per assistir a la Meridiana per la Diada amb la vella recepta de Mas. Hauriem de constatar una cosa ben clara, com va dir el mateix President tots els que no votin Junts per sí o la CUP seran comptats com a vot del NO. No hi podem posar matisos, la independència es sí o no, no demanem coses rares ni mitges tintes, per tant cal parlar clar.
El discurs de Rabell, Colau o Coscubiela per posar uns exemples amb frases com “ningú podrà decidir res sense parlar amb Espanya” o “tot es al servei de Mas, 11 S fins 27 S”, “tot es per amagar la corrupció de CDC” i d’altres de més gruixudes, son el perfecte exemple d’excusa per no apostar pel dret a decidir dels catalans, nomes d’ells amb el que es demana.
Aquestes formacions segueixen interessades en barrejar el seu odi a una persona i partit concret per tergiversar el caràcter plebiscitari de les Eleccions i intentar impedir el tema de fons, que es el vertader referèndum per la independència catalana, que es totalment transversal.
El Sr. Coscubiela potser hauria de saber que la decisió del nostre futur nomes es nostra i que durant els últims anys s’ha intentat tot per parlar amb Espanya. No pot ara donar-nos lliçons com si la gent no tingues memòria. Ells ja que ho volen canviar tot, tenen la oportunitat de sumar per la construcció d’un nou país on sigui possible més justícia social, depén d’ells mateixos, o actuar en contra de les seves mateixes idees fent el joc a l’espanyolisme intolerant i antidemocràtic que no entén de dret a decidir.
El mateix podríem aplicar al que queda d’Unió. El Sr. Espadaler no es pot escandalitzar per ser posat al costat del No, ells ho han triat, saben perfectament que no hi ha terceres vies, i ningú les ha demanades si no es per fer el joc de que tot bellugui per quedar tot igual. També tenen la oportunitat de poder sumar per la creació d’un nou Estat sense complexos.
En definitiva, les cartes sobre la taula i una campanya que posicionarà ben clar per on camina cada formació, encara que amb una victòria de l’independentisme la porta sempre ha de quedar oberta per la construcció del nou país.