XIULETS, BANDERES I VIATGES.
Aquests últimes dies veiem clarament el nivell de la democràcia espanyola amb decisions dignes de qualsevol règim dictatorial d’altres parts del planeta. Una multa al FC Barcelona per les estelades i cantics oferts a la final de Champions League a Berlin, amb pressions espanyoles i ignorant un comportament impecable i lloat per totes les parts. Una nova multa pels xiulets a l’himne espanyol a la final de la Copa del Rei, insinuacions d’aplicar l’article 155 de suspensió de l’Autonòmia ignorant els resultats i la llibertat de la societat catalana i ara per últim el Ministre de Justícia ens recomana llegir i viatjar per curar la fal·lera independentista.
Aquestes multes van contra qualsevol sentit mínimament de respecte a la llibertat d’expressió de les persones. Un valor se’ns dubte cabdal en qualsevol règim democràtic i que l’Estat espanyol evidentment no respecta i ataca. La bandera estelada no va contra ningú, forma part del sentiment i anhel de llibertat d’un poble que en aquest cas individualment i en plena llibertat es va exhibir al costat d’un comportament exemplar que ara es premiat amb un multa. De fet desprès sentirem allò de no barrejar esport i política, veure per creure.
Pel que fa la xiulada, evidentment pot agradar més o menys, però forma part de la llibertat de les persones, i segurament la reacció que encara no hem vist, i que seria la més normal, es preguntar el perquè d’aquest fet. Això no els interessa, la imposició a partir de Comites totalment polititzats i dirigits per fer entrar com sigui uns símbols que no deixen de formar part del sentiment de cada persona, i com a tals han de ser tractats. De fet els mateixos es fan estimar més o menys depenent de molts altres factors que l’Estat ignora completament.
Ens trobem amb amenaces i molts nervis, ja que veuen que no poden evitar saber a través del vot la realitat catalana i un aval que ja no formarà part de majories silencioses, sinó de fets reals, i ens diuen que ho poden suspendre tot, simplement per no haver sabut gestionar i dialogar amb totes les oportunitats que han tingut i que ara ja formen part del passat. Una democràcia es això, el dictàment popular que ha de ser acceptat, i entenc que no els agrada.
El Ministre de Justícia tracta la independència com una malaltia que buscar guariment en forma de lectura i viatge. Crec una recepta perfecta per aplicar-se ell mateix, i veure que la democràcia no es pot aturar i els arguments no es poden confondre amb insults i amenaces, que es l’única cosa que han estat capaços de posar damunt la taula com a resposta. No hi ha dubte que més cultura, i més veure altres societat els vindria molt bé per sortir d’una manera de fer del passat que ja no pot ser referent de res.