LA PUTA I LA RAMONETA: ADEU PER SEMPRE
La roda de premsa posterior a la reunió del Comite d’Unió per part de Ramon Espadaler va seguir el mateix camí esperpèntic de la pregunta de la consulta interna. Francament es un insult a la intel·ligència i una burla que ja no pot durar més. Un Estat necessita polítics i dirigents seriosos i decidits, la mediocritat està molt bé per dirigir autonòmies de pa sucat amb oli, però res més.
Ens diuen que marxen del Govern, però que no trenquen la Federació, que la seva pregunta inclou el si a la independència, però que no poden anar en un bloc on aquest sigui l’únic posicionament, volen incloure altres opcions, diuen que es una decisió per coherència interna i alhora volen saber el contingut del programa per la llista del president del 27 S per decidir-se.
Anem a pams, el procés com no ens cansarem de dir va començar amb l’assumpte de l’Estatut. últim intent de tercera via per trobar aquest encaix català, i des del poble la mobilització ha demanat independència durant aquests llargs 3 anys, un clam que el Govern català ha recollit fent tot el possible per trobar un mandat democràtic del poble que avali el nou Estat, el 9 N en va ser un exemple sense vinculació i ara toca fer el plebiscit dins unes eleccions autonòmiques com a referèndum. Aquest es el tema, i no un altre. Mentrestant Unió amb en Duran i el seu cercle al capdavant ha tret a passejar més que mai la puta i la ramoneta evitant sempre la definició i seguint la vella política autonòmica de sempre. Ara a 100 dies del 27S l’aposta es independència i els posicionaments son si o no, no hi ha mitjos estats, ni terceres vies ja enterrades. Per tant les paraules d’Espadaler son hipòcrites i una burla insuportable a la ciutadania.
Anterioment a la consulta interna ens deien que si es seguir endavant amb el procés, ara veiem que era mentida, la opció si a la independència, el més bàsic i innegociable senzillament es el seu impediment. Per cert coneixen perfectament el full de ruta signat amb ERC i les entitats sobiranistes i la formula de diverses llistes amb l’objectiu comú i compartit de l’Estat propi, com poden dir que esperen el contingut del programa, el cinisme no te límits.
El president i CDC ha decidit que vol ser el pal de paller pel nou Estat, i lògicament no hi ha temps per tornar als vells vicis de sempre. Duran ha intentat posar tots els pals a les rodes possibles al procés. La seva posició es legítima, nomes faltaria, però ha d’assumir les conseqüències de la mateixa. Un partit dividit, amb greus dubtes i que segur traiciona a molts dels seus militants i simpatitzants en un moment històric com aquest que no volen assumir en benefici d’uns quants que ja no ens representen.
En definitiva, el procés va convertint el pas cap a l’Estat i els canvis no imaginables com aquest, passen a tota velocitat. Ens haurem de cordar els cinturons, PSC marginal i afeblit, ICV diluida en la seva indefinició, Unió a la deriva, que passi el següent.