ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CATALUNYA EN COMÚ

Aquesta proposta que ja hem sentit aquests dies per exemple de la boca de Podemos a Catalunya o la mateixa Teresa Forcades sembla atractiva per atreure tot una part emergent de l’electorat i mobilitzar-lo de cara al 27 S, ara be, es atractiu si el seu referent i model amb vinculació de canvi social es el compromís cap a la independència, si tant sols es basa en una reforma social amb un enèmic com CIU en el punt de mira, com avui ens deia Joan Herrera “qui s’ha de preocupar es Mas i no el dret a decidir” o la primera mesura de Colau que ens diu reclamarà el deute de la Generalitat a l’Ajuntament, llavors no anem bé.

Primer perquè la Catalunya en comú es la que volem com a nou país i que ha de donar sortida i nexe d’unió a tota la societat, i segon perquè les baralles i les temptacions partidistes no ens portaran enlloc, això malauradament ens ho porta la diversitat de llistes, però hi ha un objectiu comú que hauria de ser molt present. Com diu encertadament en Vicent Sanchis correm el perill de caure en aquesta transformació social d’alguns que res te a veure amb el nostre procés. Aquest vol CIU, vol ERC, vol CUP i tothom que s’afegeixi, no margina a ningú, ni te cap vocació de fer-ho, com suggereix Herrera. Pel que fa Colau, aquest deute es una conseqüència de no gaudir d’un estat propi, i els deutes hi son precisament per cobrir serveis bàsics que imagino no voldrà retallar. Cal Catalunya en comú i molt sentit comú.

Catalunya en comú
Vicent Sanchis
Era ben previsible. L’èxit de Barcelona en Comú ha esperonat fórmules semblants amb intencions, aquesta vegada, més generals. Amb la intenció de repetir resultats a tot Catalunya. Per això dimarts passat la líder de Podemos a Catalunya, Gemma Ubasart, va anunciar una nova proposta. Una proposta que abasti tot el país i que vol fer-se dir Catalunya en Comú. La intenció d’Ubasart és substituir “la Catalunya de les retallades” per “la Catalunya de la democràcia”. Per aconseguir-ho, la líder de Podemos compta amb les intencions declarades d’Iniciativa. Joan Herrera i Dolors Camats, eufòrics, van proclamar diumenge a la nit que, després de Xavier Trias, el següent pas és “substituir Artur Mas”.

Gemma Ubasart pensa exactament igual. La líder catalana de Podemos afirma que “la primavera del canvi és irreversible”. Un canvi que no contempla cap temptació secessionista, perquè, el full de ruta que han pactat Convergència i Esquerra “és una proposta dissenyada per Artur Mas i per als seus interessos. Amb CiU i Mas no anirem enlloc”. La jugada, doncs, queda clara. I suposa una distorsió per a l’altra “primavera”, la independentista, perquè pretén substituir una il•lusió “nacional” per una altra “de classe”. Una il•lusió que vol “regenerar” Espanya i mirar si Catalunya hi encaixa, aquesta vegada sí. Una il•lusió molt menys concreta que la “federal” perquè ni tan sols dissenya el nou “marc de convivència” i es limita a apel•lar ambiguament a un “procés constituent”.

Tot això arriba en el moment que tant Esquerra Republicana com la CUP han tret pit amb “el canvi social”. Quan les dues forces s’acosten a Ada Colau per mirar de fer acords de govern municipal estable. I quan Convergència s’ha convertit en un objectiu fàcil, “de dretes”, de cara a les eleccions del 27S, que poden plebiscitàries, sí, però de plebiscit “social”.

Els uns i els altres, doncs, Convergència, d’un costat, i també Esquerra i la CUP, han de reflexionar. Si pretenen que el procés independentista no s’aturi, que no sigui substituït per un altre de molt més recurrent, han de definir estratègies que els uneixin més i que presentin a la majoria dels catalans un nou model de país, dins un nou Estat, que convenci i il•lusioni. La Catalunya en comú de debò.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.