ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

MUNICIPALS: PRIMER PAS CAP AL 27S

Primera etapa superada, ara cal centrar totes les enèrgies en el 27S. Els partits han de ser molt conscients que tenim la victòria definitiva a tocar si actuem amb responsabilitat i saben llegir el que la societat catalana ens expressa en cada moment. Segurament les lectures interessades des de fora i també des de dins seran a l’ordre del dia, però malauradament per aquesta gent els números son els que son i no enganyen.

La veritat es que els 3 partits implicats a fons al procés, com son CIU, ERC i CUP aconsegueixen 300 mil nous vots respecte el 2011 amb majories absolutes o relatives a gairebé 700 pobles dels 947 catalans i dos terços dels regidors, més de 6 mil regidors per uns 1600 de PP, PSC i Ciudadanos. El control de les 4 diputacions, peces bàsiques per la Hisenda pròpia i augmentant als llocs on no s’ha guanyat, com LLeida o Tarragona. Tot això sense comptar les moltes candidatures locals, la gent ha votat en clau absolutament local o la posició de les candidatures com Barcelona en Comú. Aquests son els números freds.

Queda el cas de Barcelona, un Ajuntament fragmentat amb presència important de CIU, ERC i CUP i una Ada Colau que necessitarà molts pactes per poder governar, i que les seves primeres paraules en relació al dret a decidir, es el seu suport a que Barcelona sigui la capital d’una Catalunya que te dret a decidir que vol ser. Una bona notícia que ens ha de portar a vincular amb claredat la independència amb la justícia social i una nova manera de fer política pel ciutadà. Si aconseguim això el 27 S pot ser un gran triomf.

PSC s’ha enfonsat sense remei, els Populars van camí de ser un partit merament residual a Catalunya amb Sanchez Camacho que es nega a veure la seva dura realitat que li caurà com una llosa damunt seu, i uns Ciudadanos que recullen aquest testimoni amb demagògia, però sense agafar nous aires pel nacionalisme espanyol que representen, i ICV que te el mèrit d’haver sobreviscut gràcies a enganxar-se a aquestes formacions hereves del 15 M i amagar en molts casos les seves sigles com una taula de salvació.

Ara caldrà veure els futurs pactes locals, però s’han de centrar els cinc sentits en les properes eleccions i saber fent equilibris i deixant clar que la independència no es d’esquerres, ni de dretes, es una renovació, una oportunitat per viure millor on tothom pot gaudir del seu paper. Cal gestionar aquest enorme capital i preparar la batalla final, 4 mesos apassionants, segurament els més decisius dels últims 300 anys de la nostra història.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.