DIA 24: EN CLAU DE PROCÉS

La campanya municipal arriba a la seva fi, i m’agradaria fer una petició i una reflexió que en aquest cas van juntes. Pensem amb el context on ens trobem, pensem que d’aquí poc més de 4 mesos dedidirem el nostre futur com a poble, per tant el municipalisme és un punt bàsic per donar força al procés. Sí pensem abans i després caldrà tot el suport de tothom i una pinya que acompanyi a la part final del mateix. El 9 N com hem vist en diferents estudis te unes motivacions i unes eleccions locals unes altres, per tant en principi no serien compatibles. De totes maneres i excepcionalment caldria deixar en un costat les qüestions locals o personals i pensar en global. Amb aquesta simple operació els vots per CIU, ERC i CUP haurien de ser decisius en tots els nostres municipis. Com diu molt bé en Quim Torra, la injecció per la batalla final serà aquest diumenge, i un poble responsable i decidit ho hauria de tenir molt present. Un punt apart es Barcelona, on veig imprescindible un govern sobiranista segurament encapçalat per Trias i que deixi fora PP, PSC, Ciudadanos i aquest invent de Colau que donarien ales als nostres enèmics i deixarien una nació coixa sense la col·laboració de la nostra capital. Tornen les urnes i nomes depén de nosaltres fer un pas més o posar una pedra en el camí. Reflexionem.

El que va del fracàs a la victòria
Quim Torra
La pregunta és: com fer que els diaris de l’unionisme, que ja tenen a punt les edicions de dilluns per publicar a tota plana: “El procés és mort” o “Fracàs de l’independentisme”, hagin de canviar-les per les de: “El procés es consolida” o “L’independentisme encara amb força el 27S”?

Tot apunta que CiU mantindrà els bons resultats arreu del país aconseguits fa 4 anys; que ERC, que ve d’unes darreres eleccions nefastes, doblarà o més els seus resultats actuals i les CUP es convertiran en una de les forces més sòlides i implantades a Catalunya (Berga, Girona…). Confio també que RCat i SI puguin aconseguir regidors en alguns pobles i ciutats.

Però tot això, que és un resultat extraordinari, no farà moure els titulars dels diaris, ni dels grups mediàtics. On es juga la partida és: primer, si sumarem 2 milions de vots; i, segon, si a Barcelona, les quatre Diputacions i…. Sant Vicenç dels Horts guanyen els candidats sobiranistes.

Naturalment, el provincianisme “ha oblidat” que fa mig anys dos milions de catalans van votar per la independència. Aquesta dada, clau, és “la” dada. La força hegemònica –i sense alternativa- de l’independentisme ha de veure’s reflectida diumenge al voltant d’aquesta xifra. Qualsevol resultat que sumi nous votants, fa guanyar força al procés.
Però totes les mirades es centraran en qui aconsegueix l’alcaldia de Barcelona. Si la capital del país renuncia a continuar al costat del procés, aquest fet serà explotat amb una virulència brutal en contra. No ens oblidem de la foto dels alcaldes travessant la plaça Sant Jaume, de les diades, del tricententari. Sense el suport de la capital hauria costat molt més arribar fins aquí –amb tot el que ja ha costat.

I qui guanyarà Barcelona? Doncs tenint en compte les enquestes i el sistema d’elecció d’alcaldes, a banda de les plebiscitàries a l’horitzó el 27S, és evident que l’alcalde ho serà el de la llista més votada. A Barcelona, ser alcalde dependrà de tenir un vot més que els altres. No seran possibles pactes alternatius i el candidat més votat esdevindrà “conseller en cap” (ja seria hora de recuperar les velles denominacions eliminades pels borbònics). Per això, l’anhel són 21 regidors independentistes, és clar, però com a mínim cal que Xavier Trias sigui el candidat més votat. Sense Barcelona, al procés li faltarà aire.

Respecte a les Diputacions, penso que es podran mantenir si res no falla. I sobre Sant Vicenç dels Horts, el fet que Oriol Junqueras s’hi hagi volgut tornar a presentar, fa que també es converteixi en un altre centre d’enorme interès. No ens podem permetre que el líder de l’oposició resulti afeblit de la contesa electoral, també s’utilitzaria en contra del procés i només faria desgastar-lo, posant l’èmfasi en les dificultats de l’independentisme en l’àrea metropolitana.
Però si ho aconseguim tot, si convertim el 24M en una gran èxit dels partidaris de la independència, aleshores aquesta data no només ens obre el camí, ens fa de palanca cap al 27S. Hem de guanyar tots. Hem de tenyir el país d’independència, de la capital al darrer poble. L’AMI s’ha de multiplicar. I per això en desitjo una gran victòria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*