VIOLÈNCIA EN CAMPANYA

La crispació que estem vivint en aquestes eleccions supera els límits que en un Estat civilitzat i democràtic serien de rebut. A Barcelona veiem com una candidata no es cansa de dir mafia a l’Ajuntament actual i al partit de Govern sense cap tipus de pudor, utilitzant una agressivitat verbal fora de límit. Espanya pressiona Dinamarca per la moció aprovada lliurement sobre el cas català en el seu Parlament i amb el resultat d’uns vots en blanc no previstos que de tota manera no han evitat el triomf. Les imatges d’agressions en el miting de Rajoy a Barcelona amb una rabia fora de si o com malauradament estem acostumats la banalització del nazisme en boca d’una advocada i tertuliana Teresa Bueyes a TVE que sense cap problema ens deia que aquest devia tenir coses bones i coses dolentes.

Tots aquests exemples i molts més que ens trobariem, donen una idea dels parametres en que la campanya es belluga. En una democràcia avançada agradi o no agradi l’opinió de la gent no hauria de fer cap por, al contrari, hauria de ser fonamental escoltar i actuar en conseqüéncia. Tot això com he dit seria un Estat democràtic, però que passa quan un Estat desprès de 40 anys de dictadura sagnant fa un rentat de cara a la galeria i segueix endavant intentant amagar el passat, aquest es el cas espanyol, unes maneres de fer que ja venen de molt lluny i una idea que no canvia. El rebuig a la diferència amb la suma del descredit de la política formen un cocktail explosiu que justifica aquestes conductes.

En un país normal, els insults en campanya o les insinuacions o afirmacions si no es poden demostrar no hi tenen cabuda, i menys com a part principal dels arguments de campanya. oi Sra. Colau. Tampoc seria normal utilitzar la diplomacia per fins inquisitoris intentant amagar el que no es vol sentir com es el cas de Dinamarca. De fet agressions per contraris a un partit en un miting no serien una gran imatge del que volem per la nostra societat i encara molt menys persones tant mesquines per fer creure que un dels pitjors horrors de la historia moderna, com es el nazisme amb milions de morts a la seva esquena, te ni que sigui un bri de defensa, esclar que son la mateixa classe de persones que defensaran el franquisme com un bon periode per l’Estat espanyol, i amb això esta dit tot.

En definitiva, cal veure que el procés català porta un Estat impotent per aturar la situació a treure la careta de la violència com arma dissuassoria, i per tant hem d’estar preparats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*