LES LLISTES FANTASMA O FRAUDULENTES

La mesquinesa no te límits i la falta de valors democràtics sòlids es una evidència que permet justificar el que no te cap justificació i que apart es una burla i un frau per la ciutadania que assisteix a aquest espectacle amb estupefacció i separant cada cop més la política de la societat, cosa res desitjable en qualsevol democràcia que vulgui evolucionar.

Parlo de les llistes fantasmes de Populars i Socialistes. Aquelles llistes d’aquests partits amb poblacions i candidats desconeguts i que mai ni tant sols han trepitjat el poble. Per exemple la badalonina Aroa Arauzo, escàrrec de confiança de l’Ajuntament de Badalona, i ara responsable de l’oficina del Parlament Europeu del PSC a Barcelona, i ara cap de llista a Ogassa (Ripollès), o Estamariu on qui vulgui votar PSC es trobarà una noia de 23 anys de l’Hospitalet de Llobregat. Son nomes 2 exemples d’aquest frau i vergonya en tota regla.

Es curios sentir Sanchez Camacho dir que han tingut moltes dificultats en trobar candidats per la por del sobiranisme als pobles, i per tant han optat per substituir les persones del poble per altres candidats fantasma, o de Jaume Collboni que apunta que tothom ha de poder votar llistes de progrés i que son una simple anècdota.

Realment cal tenir molta barra per culpar el procés independentista d’aquest frau, de quina por ens parla, de la gent que precisament vol resoldre la qüestió votant com es el moviment sobiranista, o no admetre que la ciutadania en molts llocs dona l’esquena al seu projecte i per tant no te candidats. En Collboni parla d’anècdota quan una quarta part, unes 150 son fantasmes. O sigui la seva baixa de candidatures respecte altres comicis i afegim aquest frau, la xifra seria molt inferior i deixaria molt clar la perdua total de pes d’aquest partit i el seu projecte espanyolista. Per altra banda ens diu que la gent te dret a votar progrés, no hi ha dubte que segur que en aquests pobles hi ha altres candidatures que també el representen, no crec que tinguin l’exclusiva en aquest aspecte.

Tanmateix, no n’hi ha prou amb aquest frau a la ciutadania i elector, que també hi ha el frau econòmic per les subvencions electorals rebudes amb un diner públic per un frau de llistes que hauria de ser penalitzat.

Realment cal modificar la llei electoral, cal ser més transparent i impedir aquestes llistes artificials en determinats partits que no es corresponen amb el pes real que tenen, i cometen un doble frau a la ciutadania i a la democràcia. Cal exigir empadronament al municipi i una llista real, una nova lliçó de l’ètica democràtica d’uns partits cada cop més residuals a Catalunya.