EL FRANQUISME I L’INDEPENDENTISME
Ahir era l’aniversari d’aquesta entitat de dubtós origen i rerefons anomenada Sociedad Civil Catalana. De fet el que abans dissimulaven, ara ja es una evidència a cada acte sense complexos, un nacionalisme ranci sense miraments i cap argument. Ara ja reblen el clau comparant les mobilitzacions de l’ANC amb el franquisme, dient que uns van entrar per la Diagonal i altres per la Meridiana, en referència a la propera Diada. Ens diuen que intentem evangelitzar els que encara no son creients. Criden a la mobilització general davant la dinàmica asfixiant del món independentista i vinculen aquesta amb el interessos de la burgesia catalana, una resposta egoista de les classes mitjanes i altes a la crisi econòmica en aliança amb el nacionalisme identitari de les comarques, obeint el fill de l’amo “Artur Mas”, el to capellanesc d’Oriol Junqueras i la coherència de David Fernandez.
Com el bon nacionalisme espanyol excloent i imposador tornen a banalitzar el nazisme i en aquest cas el franquisme, estan al mateix cistell amb una demanda democràtica que no els agrada, però democràtica i pacífica. Es curios que aquesta vingui del seu president Josep Ramon Bosch, que ha participat en actes de la Fundación Nacional Francisco Franco i declarat admirador de Blas Piñar. Com podem comprovar tot un exemple de puresa democràtica vaja.
Es indignant que aquesta gent amb total impunitat i amb uns currículums que espanten es dediquin a comparar democràcia i totalitarisme brutal. Diuen que mobilitzar-se i donar arguments es evangelitzar, curiosament el que ells defensen no ho es, parlen de dinàmica asfixiant, quan la societat suposo es lliure de demanar el que vulgui i finalment parlen d’egoisme de classes mitjanes i altes davant la crisi, això ja es de traca i mocador, es veu que la gent també ha de reaccionar com ells creuen, de fet el totalitarisme ja ho te això, no creu en la llibertat.
En definitiva, la seva careta si es que algun cop ha estat posada ha caigut a terra i es mostren com el que son, nomes una pega, atribuir-se el nom de sociedad civil quan no hi ha dubte es representen a ells mateixos i els interessos que defensen per intentar barroerament evitar que el moviment de la societat catalana validat per la força del vot triomfi. Un paper trist, tant trist com el que fa l’Estat que defensen i que es veu esta per damunt de les persones i de qualsevol cosa al món. Tal com deia el feixisme ja ho te això també.