UN PONT AERI EN HORES BAIXES

La reunió del President espanyol amb l’anomenat Pont Aeri, o sigui aquells empresaris catalans amb negocis a l’Estat espanyol i contraris a la decisió popular de la independència va passar força desapercebuda. Rajoy ha defensat l’actuació del 9 N proporcional sense referir-se a la querella per posar les urnes davant una trentena dels esmentats empresaris amb corporacions a Madrid i Barcelona. Insisteix amb l’oferta de diàleg sense caducitat, però en el marc de la legalitat, dient que no es permetrà la ruptura nacional. Ha posat en valor les ajudes per valor de 49 mil milions a Catalunya i ha posat èmfasi en el sentit comú.

Realment, un paper galdós el d’aquests empresaris que ja no fa por a ningú. Son intents desesperats d’aturar a un poble que ningú li dirà el que te o el que no te que fer. La democràcia dictarà sentencia, com pertoca l’època on vivim i les societats civilitzades. Rajoy ens parla d’actuació proporcionada quan han enviat via TC una querella al President de Catalunya i dos consellers pel gran pecat de posar unes urnes amb tots els impediments que no van poder evitar els més de 2 milions de vots, un èxit sense precedents. Avís per navegants, donar la paraula al poble, encara que sigui sense validesa legal en aquest cas te premi en forma de querella.

Tanmateix ens parla de diàleg, quan precisament no vol parlar del tema que ens ocupa i unilateralment diu que no permetrà la ruptura nacional, per damunt de la gent i de la propia democràcia, no hi ha dubte que el seu oferiment de diàleg fa temps que ha caducat i fa tuf de naftalina per no dir altra cosa. Un cop més enganya i parla d’ajudes a Catalunya, quan simplement es un prestec a retornar amb interessos, això no es una ajuda, cal ser cínic per dir-ho així, i més saben el dèficit fiscal de Catalunya que en aquest cas es una ajuda a Espanya però amb la peculiaritat que no han de retornar-lo, tot un regal.

Aquests empresaris reunits començant pel Comte de Godo i acabant per la cúpula de la Caixa o el Conseller d’Abertis veuen com el seu món de negocis amb la cúpula de Madrid s’acaba, i no serà un impediment per poder fer la decisió més important de Catalunya amb els últims 300 anys. Uns personatges que si tot el que poden fer son aquestes reunions galdoses d’esquena a la societat catalana tenen mala peça al teler.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*