LES CAUSES DEL DOLOR

El cas del noi de 13 anys matant un mestre en una escola a Barcelona ens ha trasbalsat a tots, tant per la forma, com pel contingut. No trobem una explicació raonable amb aquesta desgracia, i caldrà una anàlisi rigorosa per saber com hem arribat fins aquí.

De moment veiem reaccions cíniques com la del Ministre Fernandez Diaz demanant reflexionar sobre quin tipus de societat estem construint. Potser caldria recordar-li que es la societat que veu com es coarten les llibertats democràtiques de la societat catalana amb vinculacions constants amb el nazisme, amb comparacions amb el gihadisme o fent apologia del militarisme en Salons com el d’Ensenyament o de la Infància posem el cas, i que apart posa poc interès en els missatges xenòfobs contra els catalans en aquest cas o el recent accident aeri per posar dos exemples. Aquesta es la societat que preten construir el Ministre i que ara ens pregunta.

Mesquineses a banda, cal veure que no ens podem omplir la boca dels valors de l’escola i posteriorment trobar-nos en casos com aquest. Segurament la falta de recursos per dotar de professionals que tractin aquests nens amb malalties mentals on la detecció i el posterior tractament específic sigui un fet. No dubto que aquells que critiquen i donen les culpes a la Generalitat i al Govern català de les mancances a sanitat, ensenyament o altres ja estaran a punt, i com sempre sense mencionar que gestions millorables al marge, aquests recursos que ens falten marxen i no tornen, el que coneixem com espoli fiscal i que ara veiem amb cruesa com ens perjudica cruelment. Realment es un drama de grans proporcions, un territori que genera uns recursos per poder gaudir d’un estat del benestar a un gran nivell dins Europa, i que ha de conviure amb aquestes mancances bàsiques, en aquest cas amb un final macabre per llençar tots aquests recursos a un pou sense fons anomenat Estat espanyol.

Alhora, la deshumanització que provoca les imatges diaries provinents d’aquests estats on autèntics psicòpates sense fre ens ensenyen amb orgull la barbàrie més crua en nom de ves a saber que. Tot suma, una sèrie de productes d’oci que inciten clarament i normalitzen la violència com una cosa d’anar per casa, i una societat on els valors cada cop son més escassos.

Aquest cocktail explosiu ens porta a casos com el d’ahir. En la part que ens pertoca, no ens podem permetre perdre més recursos i cremar-los sense sentit. Ens cal un nou país i el 27 S entre moltes altres raons, ja en tenim una més, que malauradament ha costat una vida que ja no podrem recuperar.

2 pensaments sobre “LES CAUSES DEL DOLOR

  1. Com a escrit polític no sé pas que dir-li (és bastant dubtós l’honaribilitat de fer recaure la mort del mestre a l’Estat espanyol. Com també ho és fer-la recaure a la Generalitat. O voler treure redit polític d’un fet com el d’ahir).

    D’altra banda, quines són les causes del dolor? (Si bé algunes pràctiques i hàbits socials semblen que incitin a la violència, cal fer esment que Cain no tenia cap d’aquests hàbits ociosos, i ben bé que va matar a Abel).

    Atentament

    1. Bon dia, no confonguem jo no faig recaure la malaurada mort a l’Estat espanyol ni a la Generalitat. Evidentment com dic hi ha múltiples causes, però una es la falta de recursos per poder atendre i portar aquests nens amb tot tipus de transtorns, i se de que parlo, ja que estic en una Escola, i aquesta falta de recursos en part es conseqüència de l’espoli fiscal que patim.
      Salutacions
      Albert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*