A COP D’ENQUESTA

Les enquestes van caient una rere l’altre, i el que més intenten es marcar tendencia i influir en el possible electorat per uns interessos molt concrets, sobretot les dels mitjans privats que per la seva línia i públic que van dirigits poden portar una cuina molt més elaborada.

Aquest cap de setmana El Periodico, mitjà res sospitós de ser independentista, més aviat tot el contrari, ens presenta l’enquesta per les Eleccions espanyoles amb una graella de 4 partits destacats, amb els Populars amb 102-107 i una gran perdua de diputats, Podemos 78-82 estancat i a la baixa, PSOE 75-78 seguint la seva caiguda lliure, Ciudadanos 55-59 un convidat a l’alça i sense veure el límit, i posteriorment CIU 10-12 ERC 6-8 IU 2-4 UPYD 1-2 i altres formacions que completen la cambra.

Podem comprovar sempre en base a l’enquesta que el bipartidisme a Espanya s’ha acabat, encara que no es descarta ble una suma dels dos partits per governar davant les noves formacions. També una entrada de Podemos que sembla davant l’ambigüitat de les seves propostes ha frenat una ascens meteòric, uns socialistes a la deriva i en hores baixes, sense un liderat clar, esquitxats també per la corrupció i amb la tàctica del “i tu més”, però sense cap credibilitat, uns Ciudadanos amb Albert Rivera que agafa vots dels dos partits tradicionals i que sembla pesca en aigües dels desencantats espanyols, i no ha donat temps de fer forats en el seu discurs. Posteriorment destacaria l’enfonsament de IU engolit per l’entrada de les noves formacions, i UPyD amb Rosa Diez que es carn de desaparició política.

Pel que fa a Catalunya i amb un hemicicle com aquesta veiem com una entesa per un referèndum o una defensa del dret a decidir dels catalans es impossible i sense cap tipus d’esperança ben fonamentada. El federalisme imaginari tampoc entra en els plans d’aquesta composició i si alguna re definició constitucional, però per refermar una unitat espanyola imposada i sense cap alternativa.

En certa manera aquestes enquestes refermen la constatació que l’engany federalista de partits que en el fons defensen un nacionalisme espanyol que pretén anul·lar el dret a decidir dels catalans es fum sense cap opció, per si algú encara ho esperava, i desprès també que ni amb l’entrada de noves formacions no aconseguirem una sortida a l’escocesa que s’albirà impossible. Davant d’això cal concentrar les energies en nosaltres mateixos, un bon full de ruta compartit, el projecte de canvi a Catalunya, que es diu independència i anar fins al final amb l’aval de la societat catalana com a gran capital.

Qualsevol moviment, com ara veiem rebrà la resposta del TC i la seva suspensió, com veiem ara amb el Comissionat de la Transició Nacional, o la Llei d’Acció Exterior. Cal intel·ligència, que no vol dir servilisme i seguir el nostre camí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*