GESTOS PER LA CONFIANÇA
Tal com diu Quim Torra en el seu escrit, d’aquí al 27 S ens calen gestos per aconseguir que la ciutadania estigui cada cop més convençuda de votar el full de ruta cap a la independència independentment del partit que hi hagi al darrere. De fet l’Estat espanyol treballa per destruir la mateixa, podem veure la mesquinesa de la portada de La Razon i el vincul del jihadisme i l’independentisme o declaracions que poden confondre molta gent, com les del lehendakari Ibarretxe que veu la independència del País Basc i Catalunya l’any 2030, quan sap perfectament que Catalunya porta la davantera en aquest moment i te totes les condicions per aconseguir-ho molt abans, com a mínim per decidir-ho, concretament el 27 S, un altre cosa es el País Basc on el recorregut es veu encara llarg. Cal que la societat civil estigui a l’alçada i crei el clima necessari, i aquest Govern de Concentració posterior a les Municipals seria d’una gran ajuda, falta veure si no es demanar massa als partits i les seves misèries.
Governs de concentració el juny
Quim Torra
Catalunya s’aboca a les eleccions més importants de la seva història, el referèndum per a la independència del dia 27S.
És evident que el caràcter plebiscitari d’aquesta convocatòria vindrà tant per l’assumpció del poble d’aquest fet, com per la inclusió del full de ruta recentment aprovat en els programes polítics de les forces partidàries de la independència de Catalunya. Més que mai, els programes electorals seran la prova de cotó del 27S. Ells seran l’expressió de la voluntat democràtica dels catalans.
La pregunta que ens hem de fer tots, ciutadans, associacions i partits polítics partidaris de la independència, és com podem sumar més vots pel Sí que mai. Què és el que podem fer, cadascú des de les nostres responsabilitats, per convertir el 27S en el dia de la victòria del Sí?
I més enllà de llistes, manifestacions, concentracions, proclames i conferències, el que realment ho canvia tot és la determinació i la confiança que ens disposem a fer-ho.
Unitat, urnes i independència, aquella fórmula que ens ha portat a ser on som, vol dir exactament això, unitat, urnes i independència. Però ara ho necessitem en gran superlatiu, màxima confiança i màxima unitat estratègica i d’acció. Els dubtes, les ambigüitats, els missatges equívocs, la politiqueria, per entendre’ns, resten també com mai, intoxiquen.
Només si les entitats de la societat civil ressusciten l’Ara és l’hora i es posen a treballar en comú, i només si els partits polítics traslladen tones de confiança a la ciutadania deixant clar que comparteixen aquest objectiu polític de la independència i que aparquen la tàctica partidista, ens en sortirem.
Però si el determini és cert –i no en dubto-, què millor que sumar forces independentistes en els nous governs dels Ajuntaments a partir de juny? Què millor que sumar forces independentistes en els nous governs de les Diputacions a partir de juny? I què millor que sumar forces independentistes en el govern de la Generalitat que, des de juny, tindrà com a tasca fonamental preparar el referèndum tunejat d’eleccions al Parlament del 27S?
La confiança necessita gestos, no és una esperit, s’esvaeix si no comporta acció. El missatge que arribaria al poble de Catalunya si l’endemà de les eleccions municipals el govern català incorpora consellers independents i d’ERC (i evidentment que caldria convidar les CUP) seria d’un efecte extraordinari i una declaració a Espanya i al món políticament d’un valor extrem, que gairebé ja garantiria el caràcter plebiscitari del 27S i posaria en alerta les cancelleries mundials.
Les dificultats de votar Sí entre diferents llistes –i jo ja saben que era partidari de la papereta única del Sí- les hem de resoldre encara amb més confiança. Govern de concentració + marca comú + pla de ruta comú podria ajudar a “referenditzar” les eleccions, portant-nos a la votació històrica del Sí en la primera sessió del Parlament de Catalunya després del 27S.