LES MALES INTENCIONS
Avui fa un any que Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera per part del Parlament català demanaven al Congreso de los Diputados el traspàs de la competència per poder celebrar un referèndum acordat sobre la independència catalana, a l’estil escocès. Tots sabem les reaccions i la resposta. Aquí segurament va morir l’últim intent d’entesa que quedava i l’últim pont que es trencava. Un mur que no vol evolucionar i que mostra les seves mancances democràtiques cada dia que passa.
Com deia 365 dies desprès i ens trobem un Ministre de l’Interior espanyol, per cert que en qualsevol Estat ja hagués dimitit o hagués estat cessat pels seus actes i declaracions continuades, aprofita els escorcolls a Catalunya per perseguir el terrorisme islamista per tornar a vincular independentisme i jihadisme sense cap tipus de rubor. Per altra banda persones com José Montilla, Pedro Sànchez o Carme Chacon amb dirigents de Ciudadanos o Populars donen suport a Sociedad Civil Catalana i la seva campanya de gran cost i sense explicació d’on surten els diners i amb la mentida i deliris del franquisme com a recepta. Per últim la Real Acadèmia de la Historia desprès de 4 anys definirà Franco com un Dictador i no com fins ara com a Generalisimo i Jefe de Estado, per cert definició escrita per Luís Suarez, membre de la Fundació Francisco Franco.
Res ha canviat, un ministre que fa de la seva indecència la manera d’anar contra el dret a decidir dels catalans, tant li fa validar filtracions a Diaris sense cap base o vincular el mateix terror i barbàrie del jihadisme amb un procés pacífic i democràtic del poble català. Es un gran exemple del que podem trobar en el govern espanyol i que evidentment amb un insult rere un altre justifica el seu càrrec amb mesquinesa infinita.
En segon lloc veiem, aquests altres grans democràtes que sota l’ambigüitat del federalisme impossible que pregonen, per cert el seu màxim exponent, com era el President Maragall va ser la seva primera víctima, i ara donen suport a una societat fosca pel seu finançament, i on els insults i la validació del franquisme en son bandera en alguns dels seus actes, i encara tenen la gosadia de voler representar la societat catalana, un nou intent barroer de l’Estat per avortar el procés català amb la col·laboració d’aquestes patums tant nostrades.
Si no fos greu, faria riure, que quatre anys desprès en el Diccionari de la Historia es defineixi Franco com a Dictador i no com a Jefe de Estado dona idea de moltes coses, per cert definició escrita per un membre d’una Fundació que en qualsevol estat democràtic no existiria, us imagineu a Alemanya la Fundació Adolf Hitler en honor al sanguinari dictador. Tanmateix anem evolucionant hem passat de ser un personatge més de la historia a Dictador, naturalment es podria afegir feixista, sanguinari,assassí, instigador de crims contra la humanitat i altres conceptes que segur escandalitzarien a la Fundació que honora aquesta gran persona.
En definitiva, un any, i ningú que no ens vulgui enganyar ens pot dir que hi pot haver un acord.