ODI SENSE LÍMITS
Si cada vegada que veiem insults, vexacions o comparacions odioses pel que fa a Catalunya, les responguessin, segurament estarien molt ocupats cada dia. No crec que sigui necessari, però hi ha alguns exemples que pel seu cinisme i odi que destil·len val la pena remarcar.
Concretament, en Xavier Pericay, impulsor de Ciudadanos i coautor del llibre “Verinosa llengua”, i presentat com a referent intel·lectual censura la Generalitat per fomentar immigració dels països del nord de l’Àfrica en detriment de la sud-americana. Justificant que no son hispanoparlants, i estaran més predisposats a aprendre català, fent més fàcil la immersió lingüística, i ho barreja amb la detenció de sis jihadistes que ho considera amb un nivell molt elevat per la qüestió abans esmentada. Ens diu que la immersió ha lligat de mans la llibertat de milions de ciutadans entre d’altres gentileses. Per altra banda el Diari El Mundo en referència a l’atemptat a Tunísia d’ahir, publica que la parella de catalans jubilats morts tenien fortes conviccions catalanistes tant en el subtítol, com en el text com a dada important.
Realment la xenofòbia contra Catalunya de determinats personatges a l’Estat espanyol es i limitada, i l’acceptació com a normalitat de la ciutadania, i de molta que l’aplaudeix i en conteses electorals dona rèdits també. En Pericay dins la seva paranoia es capaç de barrejar la detenció de jihadistes amb la immersió lingüística i un suposat favoritisme per estrangers que no siguin hispano parlants per poder inculcar la llengua catalana mes fàcilment. Ja se que per persones normals pot semblar una bogeria, però es realitat. La immersió, un sistema lloat moltes vegades al món com exemple, i les proves que al final d’etapa els alumnes dominen perfectament les dues llengues, i moltes vegades amb millors resultats que territoris monolingües no son proves suficients per aquests intel·lectuals de l’odi irracional. De fet parla de coartar la llibertat, suposo que la mateixa de qualsevol escola de l’Estat on el castellà es la llengua vinculant. Però esclar, això ho consideren normal, en canvi si a Catalunya aquesta es la seva llengua propia, la cosa adquireix un dramatisme fora de mida.
Tanmateix relacionar el terror del jihadisme amb un problema inexistent a les nostres escoles i la política de la Generalitat es d’una mesquinesa de proporcions considerables i que hauria de donar a reflexió.
Per altra banda El Mundo, una vergonya per cert pel periodisme en general. Destaca de les dues desgraciades morts les seves conviccions catalanistes com aquell que diu que son alts, o que els agradava la muntanya. No veig que altres nacionalitats que han sofert aquesta atemptat o d’altres es destaqui aquest tipus de dades. Es francament un nou atemptat, en aquest cas a l’ètica i al periodisme en general. Esclar, que venint d’aquest mitjà seria demanar un impossible.