ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL NUL RESPECTE A LA DEMOCRÀCIA

l’Estat espanyol viu en una deriva que s’allunya dels models democràtics més elementals, cada dia en tenim diferents exemples, els últims el premi europeu a la ciutadania a SCC presidit per una persona de dubtosa fidelitat als valors democràtics. Per altra banda el debat de Política General amb una sèria de motius que donen idea del nivell del que estem parlant i per últim la possible decisió del TC per anul·ar la Consulta i el 9N en un altra decisió que va en direcció contraria al que s’espera del mínim respecte a la societat catalana.

Efectivament, dia trist al Parlament Europeu, un premi amb engany dels Populars per una Societat Civil Catalana presidida per en Josep Ramon Bosch, fill d’una família molt lligada amb Franco, i que ara escampa l’odi i la mentida amb finançament estatal. Sense anar més lluny van presidir fa uns dies a la seu de la Generalitat a Madrid on es va insultar i menysprear als catalans i es va fer una apologia del feixisme totalment denunciable. Van avalar la negació de persecució de la nostra llengua en el franquisme per part d’en Boadella i la comparació de sempre amb el nazisme, es van empassar la comparació d’en Jordi Cañas entre el procés i el virus de l’ebola per posar dos exemples, de l’odi i el tuf de feixisme que van presidir. El premi es revocable i per salut i higiene democràtica estaria be demanar als eurodiputats catalans explicar aquests fets i demanar el retorn del premi de la vergonya.

Al debat de política general espanyola, vam veure els crits, bronques i xiulets als quals no estem acostumats, una presidenta de la cambra enxampada jugant amb la seva tablet al candy crash, no cal mes comentaris, una total fugida de diputats quan van acabar de parlar els dos principals partits espanyols, en una mostra de falta de respecte inusual, insults, un líder de l’oposició venen fum en forma de reforma constitucional i prohibint el dret a decidir dels catalans, i un president espanyol negant-lo directament sense fer cap pas com fins ara. Per reblar el clau, una promesa de 3 milions de llocs de treball en els propers anys que fa riure per no plorar.

Per últim un TC que pretén anul.lar el decret de Consulta i el del 9N d’un sol cop, i així donar un altre cop mortal a la democràcia, i de pas a la voluntat dels catalans. Alguns encara questionen que les eleccions del 27S puquin ser plebiscitàries, segurament haurien d’explicar com pretenen preguntar als catalans si no es per aquesta via, be de fet, segurament el que volen es no preguntar i negar els drets més elementals dels catalans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.