LES PARANOIES DEL DESTÍ

El desembarcament de Ciudadanos amb Albert Rivera al capdavant a l’Estat espanyol preferiblement per convertir-se en una opció moderna i de canvi tipus Podemos i amb la platocracia (terme que utilitza Toni Soler) com a mèrit, es a dir passar de programa en programa, de tertùlia en tertùlia com a campanya i venda per crear un procucte buit de contingut, però amb unes finalitats molt concretes de regeneració per seguir tal com estavem. Una operació a gran escala que el sistema vol donar a la societat i seguir la perpetuació de les velles estructures de poder, per dir-ho en altres paraules, una mena de segona Transició dirigida pels de sempre i amb la cosmetica com a gran aportació per tapar les vergonyes de sempre.

Com deia, Ciudadanos que pretén escombrar UPyD i fer forat amb els Populars, ha topat amb allò que més ataquen i que més menyspreen, la seva catalanitat. Tal com li va passar a Carme Chacon, ser d’aquesta terra, encara que en reneguin un i mil cops com es el cas a l’Estat espanyol te conseqüències, i ara Rivera les començarà a patir amb aquest Ciutadans que els anomenen, i curiosament la llengua que voldrien a l’oblit dels temps es convertirà en el seu malson. Tot un joc del destí.

De fet patiran en les seves propies carns allò que neguen sempre en públic, aquest amagar la realitat del nostre paper a l’Estat, aquesta tergiversació de la nostra solidaritat, aquest blasfemar dels nostres greuges que diuen ser a la imaginació del nacionalisme català per amagar la nostra incompetència, ves per on, ara ho comprovaran en primera persona. Per suposat seguiran amb el seu discurs ja que tracten als seus votants com a cecs i sords sense remei.

En Rivera ha de comprendre que no n’hi ha prou en fer el tour per les tertùlies mès ràncies de l’Estat i dir el que volen sentir, serà utilitzat per la finalitat que es pretén, però mai deixarà de gaudir d’un estigma pels seus origens, cosa que deixaria sense arguments a qualsevol mortal sobre la catalnofobia que es la font de vots i el recurs ocurrent dels partits espanyols. Una cosa molt greu en qualsevol democràcia i territori que no te distincions.

Es el mateix que quan diem que aquests greuges no miren sentiments, son per tots igual pensin el que pensin, i això hauria de fer reflexionar a més d’un. Encara que el Rivera de torn seguirà topant amb la mateixa roca sense remei. Ironies del destí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*