ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA REALITAT I ELS RIDICULS

Ahir vam poder veure en el progrma .CAT de TV3 com tant Ernest Urtasun (ICV) i Gemma Ubasart (Podemos) van donar tota una lliçó de ridícul polític en un plató televisiu, els dos intentant fer seu l’èxit de Syriza a Grècia i amb l’obsessió contra el President Mas i el seu partit barrejant amb la troica, les retallades i les polítiques neoliberals. Tot un poti poti que amb arguments sòlids va ser desmuntat pels altres convidats, com en Miquel Puig, Tremosa, Anglada o el mateix Quim Arrufat.

Realment Urtasun amb un discurs volent capitalitzar una superioritat moral des de l’esquerra obsessionada simplement a culpar de tot la dreta sense matisos ni plantjaments globals. Justificant i passant per alt el pacte de Tsipras amb la dreta nacionalista grega i rebutjant l’acord amb CIU amb el tema nacional. Criticant les retallades i obviant l’espoli fiscal que estem sotmesos i les minses competències del nostre Parlament. Com va dir en Puig l’austeritat es un valor que s’ha de gestionar bé, però un valor individual i per un Estat. La candidata de Podemmos va mostrar una bona dosi de demagògia demostrant que quan es fuig del titular poca cosa hi ha més al darrere. De fet sentint les distincions entre el que anomenen casta i deixant per exemple en el Botin fora ja demostra quin tipus de partit ens volen vendre.

Tanmateix el país i a pesar dels nostres partits segueix el procés i comprovem que si som capaços de fer les coses be no te aturador. Per exemple, en el Campionat d’Espanya de tir en arc es va impedir pujar al podi un esportista català amb la senyera amb l’argument dae la normativa, quan estona abans la bandera navarresa havia estat present en el mateix. Queda ben clar quin es el nostre paper i l’odi sense remei que rebem de l’Estat sense distinció pel simple fet de ser català.

Per altra banda el Rei d’Espanya evita visitar l’estand de Catalunya a FITUR, cosa que no ha succeit amb la resta de comunitats, i que contrasta amb les seves visites quan era princep. Una mostra més del paper que tenim reservat si no assumim la majoria d’edat i ens emancipem. Un tracte totalment apart de la resta, i que no canviarà mani qui mani.

En definitiva, cal una mena d’unitat dels partits independentistes per assolir el nostre Estat, d’altra banda ens espera el que abans he descrit, i ningú pot dir que no ho sabia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.