ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PRESÓ PERMANENT REVISABLE

Un nou eufemisme surt a escena, l’aprovació de la Presó Permanent revisable, o sigui i sense més embuts la Cadena Perpetua, que ja semblava oblidada, i que seguint la tradició reneix amb un altre nom, però les mateixes conseqüències, una revisió als 25 i 35 anys de condemna per assassinats greus. Sembla que considerin la ciutadania un pel justeta i es creuen amb el dret de canviar les paraules amb el mateix fi.

De fet la reforma del Codi Penal dels Populars, inclou noves mesures contra la corrupció com el delicte de finançament il·legal, obligació de retorn dels diners dels condemnats, ampliació de les facultats dels jutges per ordenar intervenció de bens, dsonacions als partits de més de 500 mil euros castigades amb multa, consentiment sexual als 16 anys, elimina les faltes del codi penal i passaran a ser delictes, castiga la resistència pacífica a les manifestacions per exemple.

Cal dir que delictes com la crema de banderes o injuries a la corona continuen en actiu, i donen idea de quina mena de sistema vol l’Estat. Crec que la llibertat d’expressió te uns límits, però precisament la temptació ideologica de retallar-los, i vendre que es defensa les caricatures religioses com a llibertat i en canvi les caricatures al Rei per exemple han de comportar problemes als autors. Ja es pot veure que no hi ha coherència per cap lloc.

Tanmateix, trobo bé fer tornar els diners a qui ha estafat, però caldria veure el patrimoni en cada cas, ja que sinó caurem amb la injusticia del pobre podrit a la presó i el ric sortint per la porta gran a les primeres de canvi. Cal veure els casos d’aquests grans delinquents que sembla viuen al marge de la llei, alhora que els menors son castigats amb severitat.

Per altra banda, si per un costat venem la presó com un espai de reinserció, i per altra podem aplicar cadenes perpetues per raons poc clares no anem be. Es poden endurir les condemnes per casos extrems o persones que simplement son un perill per la resta de la societat sense remei, però aquestes revisions a la carta no son bones conselleres.

Per altra banda, les donacions als partits requereixen d’un control exhaustiu que ara no hi ha, i un sistema semblant als Estats Units, on el control també del diner públic per part dels representants sigui medit al detall com els països nordics i evitar així una disbauxa que fa de mal mirar.

En definitiva, una nova retallada de drets ciutadans i una burla que ja es repeteix massa en forma d’eufemisme calculat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.