LES LIMITACIONS DE LA DEMOCRÀCIA

Les eleccions del 27 S marquen les agendes de tots els agents polítics, i veiem aquest tic de parlar en nom del poble com una curiosa manera d’entendre la democràcia i el mínim respecte a la ciutadania.

Per part de Sociedad Civil Catalana, la seva vicepresidenta ens diu que els independentistes creuen que per ser molts al carrer seran molts a les eleccions, i això es un engany, i diu no creure en les mobilitzacions per canviar les coses, ja que la política ha de tornar als partits i al Parlament, i reclama la gran importància d’aquestes eleccions pels no secessionistes. Parla de que si hi hagués una majoria clara, com dos terços, el govern que en surti hauria de parlar amb l’espanyol, i encara que fos aclaparadora no legitimaria la independència ni molt menys, ja que el subjecte sobirà es l’Estat espanyol. De la mateixa manera s’expressen el President espanyol que diu que no existeixen les plebiscitàries o formacions com Podemos que neguen aquesta caràcteristica.

Realment, no creure que el mecanisme de la mobilització pacífica de la societat no es transcendent es curios, però encara ho es més creure que no s’ha de reflectir en els representants polítics, precisament d’aquesta mateixa societat que els ha escollit. Naturalment que la política ha de tornar als partits, però aquests es deuen a una societat que els ha votat, no son coses separades. Vol treure importància al 27 S, però el veu vital pels o secessionistes, en que quedem. Ja rebla el clau amb el joc de les majories, si les candidatures del full de ruta independentista son dos terços, o sigui uns 90 diputats els reclama parlar amb el Govern espanyol, i no es preocupi que ho faran per negociar la separació i el repartiment de bens, s’en diu complir el programa electoral, hi sembla normal en una democràcia. Si es aclaparador, no se que deu considerar, suposo que més de 100 diputats també adverteix que no poden complir el mandat de la societat catalana ni el programa i ara ens parla de subjecte sobirà per l’Estat. Curiosa manera d’entendre un sistema democràtic que obvia els votants i la societat que ha de regir, aquesta si que es la vertadera sobirania i no la que ens vol imposar de forma antinatural.

Tanmateix, Rajoy parla d’enganys i de no plebiscitàries, cal dir que això no ho decidirà ell, sinó precisament la societat catalana que li donarà el caràcter que li sembli oportú exercint la sobirania de la que parlava abans, es senzillament la democràcia que no pot ser coartada ni imposada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*