HORA DE LA VERITAT
Aquest matí, amb l’anunci del President dient que la propera setmana explicarà la seva proposta per anar endavant amb el procés, i mostrant la seva sorpresa per les negatives constants rebudes i un periode ja llarg de negociacions amb resultats sembla poc satisfactoris, sembla un petit pas endavant amb un temps on tot semblava encallat i amb amenaça de desaprofitar una oportunitat historica per Catalunya.
Quan en una negociació, tothom busca culpables del no acord pel moment i no solucions i desig d’arribar a un consens per damunt de les individualitats, es una prova de que les coses no van per bon camí.
Efectivament, hem vist aquestes últimes setmanes com la tensió anava creixent al ritme del desencis i frustració de la societat cívil catalana que desorientada veu com tot el seu esforç generós es pot veure frustrat per partidismes, demagògia i personalismes que ja no haurien de tenir cabuda.
Hem vist com les declaracions de Muriel Casals acceptant l’acord que arribessin el President Mas i Oriol Junqueras ha provocat tot un seguit de reaccions contraries a la xarxa amb clau partidista que francament no mereixen ni comentari, per la tristor que produeixen i el sectarisme que destil·len. Veiem també les declaracions de Joan Herrera aspirant a un tripartit amb Esquerra i Podemos i exigint la ruptura amb CIU, i aspirar a trencar les politiques d’austeritat i avisant que el nostre dret a decidir es ara mateix a Grècia. Crec que algú li hauria de dir amb aquest senyor que el nostre futur polític el triarem els catalans, i que prou d’enganyar a la gent separant la qüestió social i la nacional amb promeses falses de canvi sense cap concreció i sabent que sense independència no es possible.
No es el moment de dretes i esquerres, es el moment de Catalunya, de fet això ha mantingut unida la societat catalana aquests últims 3 anys amb mobilitzacions mai vistes, i ara no es pot permetre desvirtuar per sectarismes ideològics o actuacions de política autonòmica com fins ara, o l’intent de defensar les opcions partidistes legitimes per davant del país. Ara toca sentit d’Estat, i qui no entengui això, o no està a l’alçada o es mala fe, i per suposat cal prendre nota.
En definitiva, tots els que han colaborat a fer petit el gran capital acumulat el 9 N amb totes les actituds posteriors hauran de respondre davant la societat catalana, i per suposat no tenen cabuda en la regeneració democràtica i la representació d’uns ciutadans que volen exercir com a tals.