NEGACIÓ A LA DEMOCRÀCIA

La querella presentada contra el President Mas, la vicepresidenta i la Consellera Rigau, es un nou atac a la democràcia més elemental. Combatre les urnes i el dret a decidir d’un poble amb el poder judicial sense cap tipus d’escrúpol. De fet a l’Europa occidental no crec trobem un cas igual. A l’estil de la sentència del TC contra l’Estatut, i sense variar ni intentar arribar a uns mínims de democràcia.

A Catalunya mentrestant sentim propostes com la d’ICV amb una Catalunya sobirana, però no independent dins Espanya. Tot un desgavell i una burla a la societat catalana. Al mateix temps Pablo Iglesias per Podemos ens diu que per parlar de sobiranies no reconeix al President Mas, curiosa manera d’entendre la democràcia.

Com diu Marta Lasalas, difícil d’explicar, i un camí ben clar, votar el nostre futur i emprendre el nostre destí amb totes les conseqüències.

Difícil d’explicar…

Marta Lasalas
Les querelles i denuncies pel 9-N contra el president Artur Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Irene Rigau que ahir va acceptar a tràmit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) s’acumularan en un únic procediment, el primer, el que va presentar el sindical ultradretà Manos Limpias. Tot un símbol. Un sindicat ultradretà signant la denúncia que acabarà portant davant la justícia un president democràticament escollit.

Tan simbòlic com el fet que cinc dies abans d’aquesta decisió, el fiscal general de l’Estat Eduardo Torres-Dulce presentés la dimissió. El mateix Torres-Dulce que va haver de quadrar els fiscals catalans després que aquests s’amotinessin en contra de la querella pel 9-N que els reclamaven els seus superiors. El fiscal general que va haver de suportar que la líder del PP català s’encarregués d’anunciar públicament la resposta de la fiscalia al procés participatiu. El mateix que un any enrere va haver de fer plegar el seu amic Martín Rodríguez Sol com a fiscal en cap de Catalunya perquè aquest va assegurar que potser caldria escoltar els catalans.

El procés està fent grinyolar tots els ressorts de l’Estat. I el de la justícia és segurament el que grinyola de manera més cridanera. No n’hi ha per menys. El president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera hauran de fer front finalment a una querella per haver dut a terme un mandat aprovat repetidament i àmpliament pel Parlament de Catalunya. Així de senzill.

La del TSJC era una decisió anunciada, però el fet de ser previsible no rebaixa gens ni mica l’extraordinària gravetat de la situació. Ja es poden fer tantes lectures com es vulgui sobre l’efecte que pot tenir en l’impuls del procés o sobre el suport que pot suscitar al voltant de la figura de Mas. Fins i tot es pot assenyalar el TSJC com un mal menor enfront del Suprem. Tant se val. El cert és que l’aparell de la justícia s’ha dirigit contra un president democràticament escollit.

Amb tot plegat, el sorprenent no és doncs que els ressorts estatals grinyolin. El realment sorprenent és que resisteixin com si res davant d’una embranzida d’aquesta magnitud i profunditat contra un govern i un Parlament. Possiblement, aquest és el pitjor símptoma de la situació que travessa aquest Estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*