LA VIA HERRERA

Ahir tocava el torn del líder d’ICV Joan Herrera. Em refereixo al torn de Conferència, una modalitat que sembla de moda i que tots els líders catalans en fan us per explicar els seus projectes de futur pel nostre país.

A cop d’ambigüitat nacional es va moure Herrera, que ens planteja quatre grans consultes per definir un nou contracte social per Catalunya desprès de les noves eleccions, tres d’àmbit social i econòmic, desigualtat social, model públic de sanitat i control públic sectors com l’aigua i l’energia. Aposta per crear un pol d’esquerres amb Procés Constituent, Podem i CUP per fer un gir polític al país. Diu que no creu en les plebiscitàries perquè el país es complex, i la reivindicació del mateix és sobretot democràtica, ni independentista ni no independentista.

Realment, aparcar la consulta sobre la independència per totes aquestes reivindicacions socials es viure en una realitat que no es la catalana. Suposo que Herrera no deu haver vist que tot el procés democràtic des de la societat reclama bàsicament independència. Tanmateix vol arribar-hi per la via de l’urna.

El president en aquest cas, ens dona una via possible perquè en un màxim de 18 mesos puguem ser un Estat independent. Herrera sap perfectament que un referèndum no es possible, per tant insistir amb això es una burla a la societat, l’alternativa que queda i veuen tots els partits es fer aquestes eleccions com a plebiscitàries i obtenir així el mandat democràtic necessari. De fet el mandat ha de ser llegit nítidament a totes les institucions i estats, per tant no hi podem barrejar qüestions social o models de país que serien unes eleccions constituents i normals, cosa de la que no estem parlant ara.

Dir que la reivindicació es democràtica sobretot, es fals i ho sap perfectament. El clam i motor del procés es sobiranista, una evidència que no te discussió. El seu pol d’esquerres es legitim, però primer hem d’aconseguir la base, o sigui un Estat, sinó sap perfectament que el seu projecte social o altres no seran possibles, i per tant es enganyar a la gent.

No es pot amagar les seves sigles per mantenir l’ambigüitat sobre la independència i alhora defugir el que ara reclama el país per tàctiques partidistes que seran castigades per l’electorat.

En definitiva, cal saber en cada moment el que reclama la societat catalana, i ara toca decidir sobre el nostre futur polític, el model be desprès i serà el que la majoria de la societat vulgui.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*