ELS COMPTES DE LA LLETERA
Els pressupostos arriben en mal moment, o potser seran el desllorigador de tot, no ho sabem encara. De fet el conte de la lletera i aquests pressupostos tenen una relació molt fluida. Aquests 2500 milions amb ingressos depenent de la bona voluntat de l’Estat espanyol son el conte de mai acabar. En un estat normal aquestes previsions serien realitats ja que son deutes reals amb Catalunya, però vista l’experiència acumulada i els incompliments com a tracte preferent amb la societat catalana costa d’assumir que es convertiran en realitat.
Per altra banda, segurament i fent veure que vivim en un lloc normal, els deutes han de ser compatibilitzats, encara que la realitat s’esforci a desmentir-ho, i com a llei fonamental per aquell dia a dia que altres sempre tenen a la boca, i ara sembla que tampoc els interessa. Per altra banda aquells que en nom de les esquerres parlen de pressupostos poc socials, quan amb percentatge segurament son els més socials, caldria que apart d’aquesta demagògia expliquessin que la bases es la que es, allò on n’hi ha 5 no es pot pressupostar per 10. Es a dir no es pot denunciar per una banda l’espoli fiscal i el maltracte i incompliments constants i per l’altra exigir disposar d’un pressupost generós com ens correspondria. Les dues coses van lligades.
Tanmateix, la qüestió que ens ocupa son aquestes negociacions pel referèndum en forma d’eleccions anticipades i que s’ha de blindar el més aviat possible. No es poden barrejar les coses, però em sembla que un acord global seria positiu si ha de servir per regularitzar la situació que la ciutadania catalana reclama. En el supòsit d’una victòria pel si en una llista o varies, i un període de govern de concentració per pilotar aquesta transició cap a l’Estat propi, caldrà actuar en el dia a dia, i el pressupost es imprescindible. No val fer xantatge amb segons quines partides com la devolució de pagues als funcionaris per aprovar-lo, però cal tenir en compte que a pesar de les mentides instal·lades al carrer interessadament, aquest col·lectiu ha estat dels principals damnificats de les retallades, i per tant ha de rebre una mica d’aire com qualsevol sector molt afectat.
Com deia al principi, Esquerra ha de posar si o si el país per davant, igual que la resta, però especialment com a soci de govern te una responsabilitat i l’ha d’exercir. Ni esquerres ni dretes, país, per tant amb les modificacions i esmenes que calgui, el pressupost i les eleccions en format plebiscitària han de ser una realitat molt propera que com a societat exigim.