EL FULL DE RUTA D’ICETA

El líder del PSC Miquel Iceta va explicar ahir el seu conte de fades particular, i es va erigir en veu de la majoria dels catalans, cal dir que es un tic que tenen alguns polítics de voler parlar del pensament d’una bona part de la societat en base als seus propis desitjos o pensaments.

Ens diu que Catalunya viu atrapada en el mono tema de l’independentisme, exclamant clarament que els catalans ni la volen, ni ens convé, afegit que ni tant sols sembla possible. Afirma que hi ha catalans que no son independentistes, i que la majoria vol un acord amb Espanya amb una reforma constitucional que condoni deute de les autonomies per un nou sistema de finançament més just, i blindatges de competències com llengua i cultura. El procés diu silencia el problema més greu, com es l’atur massiu. Afirma que demanar la independència no es la millor manera de negociar un nou estatus dins el marc espanyol. Parla del fracàs del 9 N, i de que el món camina cap a sobiranies compartides i no independències unilaterals que per suposat no tenen res a veure amb els casos ja viscuts.

Realment, la seva conferència la ves signat tranquil·lament els Populars o Ciudadanos per exemple. Es trist que com deia una persona obvii la realitat i s’erigeixi com a pensador per tots sense cap base, per acabar d’adobar-ho diu que no ens convé i que es impossible. Seria bo preguntar si els Estats creats fins ara no els convé ser-ho, ja que sembla una carrega més que un benefici, i sap que no es així. Sap que per vies democràtiques tot es possible, o es que no creu en la democràcia.

Tanmateix ens proposa un nou i ja en van mil sistema de finançament i blindatge competencial. Una cosa que no ha demanat ningú i que ja hem viscut molts cops amb governs socialistes espanyols inclosos, i que al final mai han complert. En el seu marc mental que acaba als Pirineus se li hauria d’explicar que no volem un nou estatus dins Espanya, sinó ser Dinamarca, Àustria o Holanda per posar exemples. Estic dacord amb les tendències cap a sobiranies compartides, però cadascú com ell mateix, no veig cap Estat que renuncii a ser-ho en benefici d’aquestes unitats.

En un allau de demagògia posa com a punts contraposats independència i atur. No son complementaris, i si no ho son, crec que la resta d’Estats independents fan polítiques contra l’atur. Precisament a Catalunya un avançament del model social va lligat a la independència i les eines que et proporciona, que per cert ara ens fa impossible al no gaudir-les de lluitar activament contra els problemes.

Per últim, vendre fum d’una època passada que ja no tornarà, te un inconvenient molt gran, ni es creïble, ni ningú l’ha demanat, apart de portar al descrèdit personal i com a partit.

2 pensaments sobre “EL FULL DE RUTA D’ICETA

  1. El millor de tot és que ens diu que la independència és impossible… i ens proposa tot de competències noves i exclusives i un nou sistema de finançament amb pastanaga de condonació del deute inclosa. Posats a triar impossibles el primer em sembla molt més a l’abast.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*