UN PAS MÉS, I PROU

El pas de les hores sempre dona una perspectiva diferent de qualsevol cosa, i referma conceptes i enriqueix els matisos. No hi ha dubte que la Conferència de dimarts d’Oriol Junqueras personalment no ha estat un gran encert en un procés que com va dir ja fa més d’una setmana el President, no es resoldrà als despatxos el que la gent ha demanat al carrer.

Ara estem en un moment historic, segurament el més transcendental dels últims 300 anys, i això requereix una gran dosi de responsabilitat, i sobretot no fer o pensar les coses de la mateixa manera com si no passes absolutament res.

Uns detalls que no em van agradar van ser els crits de “President, President” a l’entrada del líder república a la Sala, i amb el vertader President a la mateixa. Podria ser que algun dia ho sigui si la gent així ho decideix, però ara per ara el President es el que es. Un segon detall que voldria ressaltar es el temps dedicat a la corrupció i aquelles suposades bondats de les polítiques d’esquerres, allò que moltes vegades dona la sensació de superioritat moral, i que semblava molt dirigit al partit de Govern actual.

Son nomes dos detalls, però donen símptomes de que la política de curta volada i les ansies de poder es barregen amb el procés cap a la independència.

Una llista amb personalitat de tots els àmbits de la societat civil i el suport d’alguna persona de cada partit que recolza la llista, i amb un únic punt a l’ordre del programa, definiria clarament davant el món i nosaltres mateixos el mandat democràtic que necessitem per fer-ho possible. Alhora s’acostaria al màxim al que volem, convertir aquestes eleccions en un referèndum, i això crec es un punt bàsic i fonamental que no hauria de ser cap impediment.

Posats en aquest punt, el procés posterior no crec que tampoc sigui cap escull insalvable per les formacions. De fet nomes hi ha un punt de possible desacord, que es aquest pas enrere de les actuals formacions en benefici d’aquestes persones de la societat que pilotaran la nau aquest període de transició fins les eleccions constituents amb els partits com a protagonistes.

Com va dir el President, una paraula “generositat” marca l’èxit o el fracàs. Ara toca país, no toca partits, ni models del nou Estat, toca decidir si volem o no un Estat propi, i això podem exigir als nostres representants que ho tinguin clar o evidentment queden invalidats per ostentar aquesta representació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*