TENIM ELS PARTITS QUE TENIM

La Conferència de l’Oriol Junqueras ha tancat un cercle de posicionaments que calia saber per veure el terreny que trepitgem. Si alguna cosa ha quedat clara es que la societat civil segueix molt per davant d’una classe política que a aquestes alçades segueix pensant en la curta distància i en els càlculs de vots de cada pas que donen. És un escull que sabíem ens trobaríem i que hem d’intentar minimitzar en la mesura del possible.

Junquera va explicar la seva teoria del paraigües de candidatures i una explicació del guany amb vots. Per tant la llista única proposada pel President ja no serà possible. Alhora va voler donar lliçons socials, clams contra la corrupció i un govern de concentració posterior que pilotaria ja com un Estat des del moment zero la futura Constitució, les estructures d’Estat i tot el que cal per ser un Estat de debò fins la ratificació de la Constitució en un Referèndum.

Trobo positiu en aquest punt, canviar el referèndum de ratificació del nou Estat pel de la Constitució, ja que un cop votat en aquestes eleccions convertides en plebiscitàries la independència seria absurd tornar a votar per segon cop, cosa que per altra banda no ha fet mai ningú.

Respecte el Govern de Concentració Nacional, caldria concretar també el programa del dia a dia, i això ho veig més complicat per les diferents posicions de país. N’hi ha de fet que ja s’han esborrat com Iniciativa, que es veu que estima tant el país que arribat a aquest cas no vol incidir i col·laborar en una futura Constitució, veure per creure.

Pel que fa a la maximització del vot per separat, crec que encara ningú ho ha demostrat, no hi ha cap estudi que ho doni amb dades fiables, pel contrari una llista unitària seria un bon reflex dels que ha fet la societat els últims anys, i m’atreviria a dir que qui no la votes potser es que no te com a prioritat la independència. Per altra banda sembla i coneixen els partits no es cap bestiesa que els càlculs personals i les aspiracions de partit no es volen trencar ni tant sols en moments excepcionals per molta disfressa que es vulgui posar a les llistes.

De totes maneres hi ha un punt de partida força clar i comú. Hi ha pressa per fer aquestes eleccions i han de servir per obtenir el mandat democràtic per formar el nostre Estat propi. Ho sigui tenim el Quan i el perquè, per tant hauriem d’exigir que el com i qui sigui una realitat.

Ahir en Junqueres anomenava traïdors als que fossin corruptes en el nou Estat, un qualificatiu que aplicaríem a tota la nostra classe política si no son capaços d’arribar a l’acord final per culminar el procés que tant esperem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*