UN PRESIDENT PER LA HISTORIA
No hi ha dubte, i ho espero que les properes generacions catalanes, en els seus llibres d’historia tindran el dia 25 de novembre marcat en vermell i amb una fita important, com la d’un President que per primer cop va fer una aposta clarament per la independència i va proposar el full de ruta final de la darrera part del procés fins néixer el nostre propi estat.
Ahir el President Mas va fer una aposta decidida i que no te marxa enrere, naturalment aquesta no admet receptes normals, ja que la situació es excepcional, ni tampoc càlculs partidistes o ideològics que encara sembla no han entès que sense una base ferma com es un Estat, no es podrà desenvolupar cap d’aquests.
Una llista de país amb gent preparada, experts en les seves matèries de la societat civil i d’altres proposats pels partits que farien un pas enrere. Una llista nítidament amb un punt concret sobre el futur estat propi i amb l’encàrrec si aconsegueix aquesta majoria de pilotar la transició, fer les negociacions, culminar les estructures d’Estat i elaborar la futura Constitució catalana que a final del 2016 i ja amb els partits per separat es votaria i formaria el primer parlament de l’Estat Català desprès de 300 anys.
Ha posat molt difícil a qui vol rebutjar la proposta, naturalment es pot millorar o contribuir a la seva realització, però difícilment negar. La mateixa societat mobilitzada repetidament no ho entendria, i te tot el dret a exigir aquesta generositat d’un President que podria ni tant sols encapçalar el projecte, i el podria tancar i renuncia a ser el primer president del nostre estat,com exigeix a la resta de la candidatura.
Ara cal una mirada llarga, posar tota la carn a la graella per no perdre cap vot per la independència. Ja sabem que molts militants d’Unió votarien la mateixa, igualment d’Iniciativa, encara que els seus liders ja han renunciat a la mateixa en benefici d’una vella política que no vol canviar, suposo que ja s’ho trobaran.
La societat catalana ha demostrat ser prou madura, i el seu President també, ara cal exigir el mateix de la resta d’actors. Oblidem les amenaces i insults de tot tipus de la vella Espanya, i gaudim d’aquesta oportunitat que se’ns presenta i que ningú ens perdonaria no aprofitar.
Oriol Junqueras ahir deia que escoltava, ara cal que complementi en la seva conferència la propera setmana el seu compromís amb el procés i deixi clar que primer el país i desprès el partit per molt bones enquestes que tingui. Units som molt més forts, i els enemics son poderosos i els aliats internacionals no actuaran fins veure el nostre mandat democràtic ferm i sense fissures.