ELS CONVIDATS ESPECIALS

Les imatges que vam veure ahir al Parlament ja han donat un passeig pel món. El partit Popular va convidar uns membres de la Plataforma 12 d’octubre que finalment van ser expulsats de la Cambra per pertorbar la sessió amb evident falta de respecte i finalment fer la salutació feixista per posar la cirereta.

Aquests individus, no hi ha dubte que son una demostració evident dels nervis del nacionalisme espanyol ranci i uniforme. De cap manera poden admetre que una majoria parlamentària esta per la democràcia, per escoltar la ciutadania, i per una petició molt senzilla, com es decidir el nostre futur polític el més aviat possible. No hi ha dubte que la sempre pactista actitud catalana els ha desbordat i sorprès al veure que la societat catalana cada cop ho te més clar i no s’arronsa davant dels nombrosos greuges rebuts.

Suposo es pensaven era un Pla Ibarretxe segona part, que va acabar al Congrés de Madrid i amb el protagonista retirat de la vida política. Això va molt seriosament i tant per les formes com els instruments legals utilitzats son d’una força irrefutable als ulls del món.

Davant aquest 9 9 N i la volada que cada dia passa agafa, han decidit la mateixa estratègia, intentar prohibir via TC la mateixa i així tornar a prohibir el dret a opinar de la ciutadania curiosament en nom de la mateixa democràcia, en un procés que per la seva actitud ja es irreversible.

La condemna dels diferents grups a les salutacions feixistes a la cambra de representants del poble, tenen una excepció en la persona de Sanchez Camacho que fidel a les consignes del seu partit segueix sense condemnar clarament i rotundament el franquisme. Una cosa lògica si veiem com l’origen de molt dels seus membres es més que sospitós i amb lligams clars a l’antic règim. Intentar barrejar aquests aldarulls amb altres histories no es de rebut i fa veure qui son els que s’oposen a la democràcia.

En aquesta línia Ciudadanos i el seu líder Albert Rivera interrompent constantment a la intervenció de la CUP, una clara mostra de perdre els papers per no assumir una derrota que la democràcia parla clarament i que tard o d’hora tindrà que acceptar.

En definitiva, una imatge significativa de les mancances democràtiques d’un Estat que no vol evolucionar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*