LLIÇÓ DE DEMOCRÀCIA
Escòcia ha guanyat, el Regne Unit ha guanyat, Europa ha guanyat i sobretot la democràcia ha guanyat. Sentir en David Cameron dir que estima el Regne Unit, però que també es un demòcrata i havia de fer el possible per donar la veu al poble escocès que la reclamava. Per altre banda escoltar Salmond valorant l’1´6 de milions de votants per la independència i demanant acceptació dels resultats com no pot ser d’altra manera.
Ha guanyat una nova manera d’entendre Europa, unes nacions que volen ser elles mateixes i deixar enrere aquests macro estats que s’han convertit molts cops en taps per la democràcia i la mateixa construcció europea. S’ha demostrat que el poble decideix i el resultat ben bo es, i sobretot s’ha demostrat que el tarannà democràtic, lleis a banda es simplement donar la paraula a la ciutadania, altra cosa no es democràcia i els moviments que van sorgint en aquest camí ho demostren, deixant ben clar que dret a decidir no vol dir independència com ens volen vendre.
Ara ens toca a nosaltres, i cap estat del segle XVII, ancorat en el passat i sense voler evolucionar ho podrà aturar. Es la força de la gent i aquesta decidirà el seu futur com no pot ser d’altra manera.
Sap greu, Escòcia. És l’hora de Catalunya
Finalment no hi ha hagut el miracle escocès. El resultat del referèndum no és pas cap mal resultat, comparat amb el que anunciaven les enquestes ara fa poques setmanes, però és cert que la passió d’aquests darrers dies de campanya havia fet pensar que tot era possible.
No ho ha estat pas. Tanmateix, ni el Regne Unit ni Europa no seran mai més com eren. La perspectiva de la independència d’una part de la Unió s’ha fet real i tangible, i tant Londres com Brussel•les han entès que no es podia ajornar un debat que el govern espanyol pretén fer veure que és inexistent. Els escocesos han fet el primer pas, un pas que, malauradament per a ells, no han pogut completar en aquesta avinentesa, però que la història sempre servarà com l’inici d’una nova era política: la del debat democràtic sobre les fronteres.
I aquesta nova era avui mateix té continuïtat al Principat. Aquesta vesprada, el Parlament de Catalunya oficialitzarà l’aprovació de la llei de consultes i marcarà el punt d’eixida cap a la consulta del 9 de novembre. No haurà passat ni un dia, doncs, entre la resolució del referèndum escocès i l’anunci del referèndum català. Les diferències entre l’un cas i l’altre són tan òbvies que no cal ni remarcar-les. Però alerta: ho són en bé i en mal.
En mal, perquè l’actitud del govern espanyol és lamentable –i segurament en aquest sentit el no escocès és una bona notícia per a nosaltres, car se’n derivarà més pressió per a resoldre el conflicte català. Però també en bé, perquè tots som conscients que ací la victòria del sí-sí és molt més que una hipòtesi, és gairebé una certesa.
Des dels Països Catalans, doncs, una abraçada als amics d’Escòcia. Avui mateix us prenem el relleu, conscients de la responsabilitat que assumim. I segurs que, guanyant, us farem guanyar també d’alguna manera a vosaltres.
Vicent Partal