EL XOC DE TRENS
Voldria destacar del discurs del President Mas d’ahir al Parlament, que no hi haurà el sempre esmentat xoc de trens, ja que circulem per vies diferents. Em sembla que reflecteix perfectament la nostra posició i la de la paret que tenim al davant del nostre nas.
Entre moltes altres reaccions, sentim el Ministre Margallo parlant fins hi tot de suspensió de l’Autonòmia o el Ministre Fernàndez Diaz tant curos amb segons quins continguts a la xarxa i que ara amb una amenaça des d’un partit polític cap a un President ho resol demanant un perdó.
Aquestes son les vies diferents i no d’altres. Un ministre ens amenaça en clausurar les nostres institucions pel simple i gran atreviment d’exercir el nostre dret a vot en una suposada democràcia. Crec que ha quedat clar que hem de fer el possible per arribar a les urnes el 9 N amb les condicions exigides, si aquestes no son possibles, llavors podríem parlar d’unes eleccions i posterior declaració, però no abans. Les mascares han caigut i molts han obert els ulls i tornant al passat amb imatges ja oblidades. Per altra banda comprovem com una amenaça de mort per part d’un partit no provoca com a mínim la substitució del militant o càrrec popular que l’ha realitzada, simplement per higiene democràtica.
Insistir amb l’acord es una bona cosa, però siguem conscients i segurament el desembre passat al acordar data i pregunta ja intuíem que això no seria possible, per tant no mostrem sorpresa i ensenyem el món quin tipus d’Estat ens governa i quin tipus de democràcia ens pretenen fer empassar.
Per altra banda i veient personatges com Monago a Extremadura i les seves paraules que ens reafirma en que som una simple colònia i no podem aspirar a res més. Per tant desmuntem la teoria de que el dret a l’autodeterminació nomes era pels estats colonials, que som realment?.
Encara n’hi ha que pretenen dividir families i crear traumes allò on no n’hi ha. Cal mantenir la unitat política i la pressió civil, crec que amb això n’hi haurà prou per arribar a bon port.