EL NACIONALISME ESPANYOL I CATALÀ

El director de cinema José Luís Garci, ens diu que sembla que es pot ser nacinalista català, però no nacionalista espanyol. Per fer-nos una idea va signar el manifest “Libres e Iguales”, cosa que diu que tot i no anar a la presentació troba molt senzill i clar per definir tots els termes i sobretot la legalitat que sempre ha de ser respectada.

Titlla la situació catalana de moguda i incomoda, donant per fet que ja s’esperava que el procés sobiranista arribes tant lluny. Els discursos i accions feien preveure que arribaria molt amunt en sentit creixent. Defineix el nacionalisme com a món petit i estret. Cadascú pot pensar el que vulgui sempre que no surti de la legalitat.

Realment Garcí confón els termes, parla de situació incòmoda, simplement el mandat popular de democràcia i poder escollir com seria la normalitat. De fet el pilar fonamental de la democràcia es que el poble ha de decidir, si treiem això, qualsevol sistema pot ser similar. Parla d’un manifest molt clar, amb això estaria d’acord, es tant clar que si mirem algun manifest fundacional de la Falange te una semblança molt perillosa. La claredat no forçosament vol dir democràtic, això si que ha de quedar clar.

Parla de nacionalisme com a món petit, es podria aplicar al nacionalisme espanyol, de fet l’únic legal i ben vist, a diferència dels altres. Parla de que es preveia que arribaria lluny i de pensament lliure sempre que respecti la legalitat.

Caldria dir que la legalitat no pot estar per damunt de la societat, al contrari es una eina que la societat utilitza pel seu funcionament, mai a l’inreves, no es pot ser esclau de la legalitat. Tanmateix, si es pot pensar el que es vulgui i no es pot aplicar si la societat ho reclama, estariem en un cul de sac. O sigui es possible presentar-se en unes eleccions amb la idea de la independència en el programa, però si rep el suport més gran no es pot aplicar, suposo que estarà d’acord que es totalment una anormalitat.

En definitiva si hi ha un nacionalisme que ha estat agressiu i exclusiu al llarg de la història, aquest es l’espanyol, per tant imposició que mai pot ser confós amb democràcia, i una persona de la suposada talla del director de cinema ho hauria de saber molt bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*