ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest cap de setmana el campus de les FAES, laboratori d’idees dels Populars, ha deixat molt clar que no tenim dret a decidir, que la sobirania resideix en tots els espanyols, som un perill per la unitat, la historia i la convivència, i apart el president espanyol ha instat al que sigui nou líder del PSOE estigui com fins ara al seu costat negant el nostre dret i advertint que la consulta no es farà, ja que es il·legal. Com es pot comprovar un atemptat a qualsevol democràcia normal.

Rayoy espera el supor del successor de Rubalcaba contra el 9 N. De fet Aznar ha assegurat que l’independentisme posa en qüestió la Constitució , unitat i continuïtat històrica. Ha afirmat rotundament que la consulta no es celebrarà. De fet aquestes consideracions van en la línia de personatges com Carme Chacon que diu que el President Mas ha optat per una ruptura emocional o del futur líder del PSC Miquel Iceta que proposa una nova pregunta a la consulta per millorar l’encaix de Catalunya dins l’Estat i legitimar la negociació per un nou pacte fiscal i blindatge de competències que tornaria ha ser votat a les urnes. Tota una paranoia.

Realment, i si mirem l’ideari de les FAES amb el que anomenen el “Tema catalàn” o “problema catalàn”, no marca massa distància amb el règim anterior a la democràcia. Fan crides en un suposat sistema democràtic per impedir que els ciutadans resolguin els seus problemes pacíficament a les urnes i amb l’única arma en forma de papereta de vot, francament una distorsió total. Es permeten agafar el paper de drets per damunt d’altres persones decidint que la consulta no es farà, i no ens expliquen com pensen impedir-ho, encara més greu.

Parlen de posar en qüestió historia i convivència, quan no diuen que el món evoluciona i canvia, no hi ha res inalterable per sempre, i menys sense que la ciutadania ho validi, i encara menys per la imposició sense remei, que com deia abans formaria part d’un altres sistema.

La Carme Chacon ens parla de ruptura emocional, i fa trampes com sempre ja que no te arguments. Ningú qüestiona els seus sentiments espanyols, tot hi que ella si qüestiona els sentiments catalans. En qualsevol cas aquests seguiran igual ara, abans i desprès. El que debatem es una simple qüestió democràtica, i això passa per les urnes en qualsevol democràcia i acceptant el resultat sigui quin sigui.

Iceta demostra que de renovació res, ens proposa diluir el tema amb una pregunta esperpèntica que suposaria una negociació de coses ja negades i enterrades mil i una vegades, i que haurien en cas d’acord a un altre votació sobre aquestes i deixant el que vertaderament ha reclamat la gent al cubell de les escombraries. No hi ha dubte que es una curiosa manera de veure la democràcia.

Per últim rebatre aquesta afirmació de la sobirania de tots els espanyols, es tant com dir que els afers interns de la meva famíla nomes els podem solucionar si tota la meva escala de veïns no ho debat, seria absurd, el mateix que la seva sobirania.

En definitiva, una prova més de que diàleg zero, i la iniciativa al nostre costat sense esperar res de l’altra banda. Quan no hi ha cultura democràtica poca cosa es pot esperar.