ALBERT CORTES MONSERRAT

L’eurodiputat del PSOE Ramón Jauregui, fent un exercici de nul sentit democràtic ens deixa anar que la política no està programada per consultar desitjos, i defensa la democràcia espanyola ja que una democràcia representativa no es devaluada. Alhora posa la banya amb la consulta catalana amb el gran argument que el camí del nacionalisme català no va enlloc. Com podem veure aquest es el tarannà d’alguns dels nostres representants a Europa, i que pel mateix sistema serien un tema preocupant.

En Jauregui, ens explica que l’actual marc democràtic espanyol te mecanismes que eviten haver d’estar consultant constantment, encara que reconeix que la majoria social a Catalunya expressa unes idees clares, no cal un referèndum per comptabilitzar els suports. Deixa anar que aquesta voluntat ha de formar part de l’agènda política, i per això defensa una reforma constitucional. Per últim deixa anar que li fa molta pena que CIU ja no dirigeix el procés, i que ha abandonat l’actitud conciliadora.

Realment, la prova del cotó a la democràcia espanyola ha vingut de la mà del procès català, i el resultat es que sota una capa de pretesa modernitat i exemple de transició, ha sortit a la superfície la vertadera Espanya i els enganys del seu sistema.

En Jauregui diu que no esta programada per consultar desitjos, potser algú li hauria d’explicar que una democràcia vertadera la paraula la te tel poble sempre. Aquest escull uns representants evidentment, però ni les lleis, ni els mateixos representants escollits tenen que oblidar mai que estan al servei de la societat que els ha escollit, i que si aquesta vol ser consultada majoritàriament sobre un tema concret, res te a veure amb els desitjos.

En explica que el nostre camí no va enlloc, això va molt lligat a la democràcia, i anirà on la majoria decideixi, ni més ni menys. En aquest cas l’opinió personal de Jauregui no deixa de ser una anècdota. El que no ho es, es intentar convèncer i vendre que el marc democràtic exemplar te mecanismes per no consultar a la gent. Això te un altre nom, i un altre règim com exemple, però mai democràcia.

La paranoia arriba, quan ens diu que no cal referèndum per comptabilitzar el suport, quan precisament una democràcia te com a base aquest sistema per saber l’opinió i actuar amb conseqüència. Per aquesta regla tampoc caldrien eleccions cada quatre anys per saber els nostres representants, i acabariem amb el règim que segurament Jauregui voldria.

Tanmateix, caldria dir-li que el procés no el dirigeix CIU ni cap altre partit, el dirigeix la societat catalana, i aquesta no admet gat per llebre en forma de reformes que ningú ha demanat.

En definitiva, un gran exemple del tarannà democràtic espanyol, en la figura d’aquest diputat socialista, i encara alguns diuen que la transició va ser exemplar.