PROPOSTES DESESPERADES O TERCERES VIES SENSE TREN
El document de Foment
Vicent Sanchis
En la darrera entrevista que li va concedir Joan Carles I, el president de Foment del Treball Nacional, Joaquim Gay de Montellà, va portar al rei en procés d’abdicació un document. Una proposta – redactada, segons sembla, per la CEOE– que concreta la rebregada “tercera via”. Els punts clau del paper eren un secret a veus. Fa temps que se’n parla. En primer lloc, un nou estatus fiscals, lluny del concert basc però que estableixi una quota de solidaritat raonable i que mantingui el criteri d’ordinalitat. Un blindatge, també, per a la llengua i la cultura catalanes. Una referència explícita a Catalunya en la Constitució, en forma de disposició transitòria, que l’equipari als drets històrics forals de Navarra i Euskadi. Aquesta és la proposta que el govern de l’Estat hauria de presentar a la Generalitat. Artur Mas ha afirmat, una vegada i una altra que, en el cas que arribi a concretar-se, acceptaria sotmetre-la a consulta popular. Ara se sap també que ho faria a doble urna. En la primera es votaria l’oferta de l’Estat; en l’altra, una pregunta que desbordaria la que va presentar ell mateix i van acceptar Esquerra Republicana, Iniciativa i la CUP. Potser una pregunta específica sobre independència: sí o no.
El president de la Generalitat té també el document de Foment, que, per cert, va filtrar El Mundo, pocs dies després, a instàncies, sembla, de la mateixa Zarzuela. Mas comenta de fa algunes setmanes que “alguna cosa es mou” a Madrid. Però és profundament escèptic sobre els efectes que tot això pot tenir sobre Mariano Rajoy. Caldrà molt de Foment, molta CEOE i molt Íbex35 perquè el president del govern espanyol se l’embeini. Des que va arribar al poder ha mantingut una pluja grossa destinada a convertir les autonomies en finestretes subsidiàries de l’Estat. Al mateix temps, l’ofensiva contra Catalunya ha arribat a punts d’agressió delirants. No passa dia que el govern de l’Estat no perpetri una nova restricció per deixar més en evidència la fragilitat i la dependència obligada de la Generalitat.
És cert que hi ha molts catalans –moltíssims– que no volen perdre ni un segon debatent propostes que consideren tramposes, inhàbils cortines de fum per continuar ofegant i sotmetent Catalunya. Però també ho és que el president de la Generalitat i els partits sobiranistes no han exclòs en cap moment atendre, ni que sigui formalment, qualsevol oferta que vingui de l’Estat. Una oferta, per cert, que la premsa internacional més influent també exigeix fins i tot editorialment. Si arriba, doncs, caldrà prendre-la en consideració. Ara, si es tenen també en compte el tarannà de Mariano Rajoy i la doctrina que el seu partit ha anat destil·lant durant els darrers anys, és possible que tot plegat acabi en fum. I, que en el cas més improbable, si es concreta res, no passi de ser una nova burla.
El que no han dit, o no he sentit anomenar, és el ‘format’ de la consulta, o consultes, que des de Madrid estarien cuinant… El fet és que volen que la ‘proposta espanyola’ tingui estatus de ‘referèndum’, i que la ‘pregunta catalana’ el tingui tant sols de ‘consulta no vinculant, a mena d’enquesta d’opinió. Aital maniobra -sempre segons el seus interessos- els permetria vendre que ens deixen ‘decidir’ quelcom, però sempre el que ells volguessin, i el que nosaltres -de debò- volem decidir passaria a un tercer nivell- ja ni segon- sense cap compromís -per a ells- ni obligació de fer-hi cas…
Aquesta ‘formulació’ de la suposada proposta de consulta espanyola és la veritable ‘pastanaga’, i la més perillosa, perquè més d’un se la pot empassar o voler-nos-la fer empassar -tipus Duran-… Seria un “Opinar sí, però de decidir… el que ells vulguin…”
” I, que en el cas més improbable, si es concreta res, no passi de ser una nova burla”
PARAULA D’ ESPANYA, o t’insulta o t’enganya!