ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

FE EN LA UNITAT D’ESPANYA

Sense categoria
El discurs de coronació del nou Borbó no ha aportat res de nou, el vell discurs de fe en la unitat d’Espanya, amb una diversitat que enriqueix, i on hi cabem tots amb una clara referència a la consulta catalana. Sobre els sentiments, ens diu que mai han d’excloure, enfrontar o dividir. Pel tema de les llengües, apart d’esmentar que tenen una especial protecció, la realitat ha estat tota en castellà excepte la part anecdòtica de donar les gràcies al final en català, euskera i gallec. En definitiva cap novetat, i un nou torpede a la línia de flotació de la tercera via. No es podia esperar res més d’un Borbó.

Felip VI ja es Rei de les Espanyes, una abdicació express, un acord intern amb el suport de Populars i Socialistes i ja han enllestit la feina, sense tocar absolutament res. El discurs vestit de militar ha anat amb la línia del Govern espanyol, es a dir parlar de renovació amb les velles receptes de sempre, una dosi de cinisme amb l’apartat de la riquesa i respecte a les llengües, i amb la corona com a símbol de la fe en la unitat espanyola per sumar cultures i tradicions i on des de la solidaritat i respecte hi cabem tots. Treballant junts amb lleialtat per objectius comuns, la referència als sentiments abans esmentada i dient que cal una monarquia renovada per un temps nou. Un discurs per cert aplaudit per tothom, excepte el President català i basc, una dada simptomàtica.

Aquells interessat en terceres vies, ja poden anar oblidant  les seves intencions, res ha canviat a l’horitzó. Espanya no pensa canviar ni oferir absolutament res. No hi ha dubte que cal seguir insistint, però amb la idea clara que dependrà bàsicament de nosaltres seguir el procés endavant i teixir aquestes complicitats internacionals que ens emparrin.

Anar vestit de militar, ja es un fet que dona idea del sentit imperatiu i autoritari d’una monarquia caduca com l’espanyola i una dinastia de tant mal record per Catalunya al llarg de la història. Parla de respecte i lloar les diverses llengües a l’Estat quan la realitat es un total atac frontal i menyspreu a totes aquelles que no son el castellà es d’un cinisme a prova de bomba. Cap menció als atac al català en forma de Lapao, Valencià, nul intent de reconeixement a la Unió o la Llei Wert entre molts altres atacs. Cal tenir barra per fe el discurs que ha fet.

La unitat per sumar diversitat i tots amb un objectiu comú, com si fos una veritat inqüestionable i on la societat res te que dir. En un sistema dictatorial s’entendria aquest apartat, però en una democràcia es obsolet com la monarquia mateixa. El poble te la paraula i decideix si es vol sumar a aquesta diversitat, que per cert es per imposició sense alternativa i uns objectius que sempre afavoreixen els mateixos.

Una monarquia renovada ens diu, quan el discurs es molt antic i no ha canviat ni una coma. De fet el no aplaudiment del President Mas es un acte de dignitat que cal valorar a aquestes alçades del procés.

En definitiva, l’Espanya que canvia de cares, però no evoluciona i el que e pitjor, no te cap intenció de fer-ho. Adéu tercera via.

 

  1. Albert, et falta un detall important, al final del discurs, el nou rei també va donar les gràcies en valencià (llengua cooficial de la comunitat de València), mallorquí (llengua cooficial de les Illes Balears), lapao (no sé que de la comuitat d’Aragó) i andorrà (llengua oficial de la nació andorrana).

    Però el nou rei es va equivocar, hagués hagut de dir “Moltes gràcies” en els diferents accents de cada llengua. (potser no tenia prou temps de discurs…)

    Gabriel
       

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.