ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

CATALUNYA NO ES UN MOBLE

Sense categoria
Les paraules del Ministre Margallo, dient una comparació desafortunada de la consulta en forma de que si vols anar a sopar a la seva casa, ell et convida, però si a sobre se’n vol endur la seva dona, almenys ho he de parlar. Tot això en una setmana on les pressions espanyoles internacionalment han impedit un acte a Brussel·les sobre la consulta catalana, i que es una constant setmana rere setmana. Un resum perfecte del tarannà espanyol.

Efectivament Margallo seguint la línia Cañete ens compara reclamar la consulta amb anar a sopar a casa seva i endur-se la dona. Com una mena de robatori als drets espanyols, i anunciant la nul·la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent i el seu nul reconeixement internacional. Per altra banda, la conferència “In or out? Catalonia and the EU” programada a Brussel·les i suspesa a l’últim moment de moment no permetrà escoltar l’encaix català a la UE a diplomàtics i representants d’ambaixades amb la mà negre de la diplomàcia espanyola al darrere amb el seu paper trist de sempre.

Aquest caràcter i manera de fer de fa molts anys segueix plenament vigent als representants de les institucions espanyoles, un altre comparació desafortunada que converteix la dona en poc més que un moble o una possessió sense anima. De fet es greu que Catalunya si que es considerada una conquesta amb una condemna fins a l’eternitat, es el seu concepte de democràcia.

Margallo, apart torna a fer el ridícul amb unes amenaces que ja han estat desmentides des de molts sectors i amb nombrosos estudis que demostren la perfecte viabilitat econòmica catalana sense discusió, i també demostren la mentida del nul reconeixement i encaix europeu quan ho tindria tant senzill com a nivell de Govern fer una consulta a la Comissió pertinent que portaria una resposta oficial europea,i que curiosament mai han demanat, ves que no sigui perquè els fa por la resposta. Pel que fa a l’altra qüestió cap estat que s’hagi independitzat de totes les maneres possibles ha rebut nul reconeixement, per alguna cosa deu ser.

No hi ha dubte que el ridícul de les amenaces segueix amb els fets d’impedir fins hi tot actes acadèmics per fer conèixer el nostre afer, amb una actitud que per si sola dona idea del caràcter antidemocràtic sense precedents i que finalment provoca l’efecte contrari al desitjat.

En definitiva un paper trist espanyol intern, però també internacionalment, on aquesta manera de fer cada cop es observada amb més incredulitat. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.