ALBERT CORTES MONSERRAT

El líder socialista català amb l’aprofitament de la seva suposada agressió ja ha gaudit dels seus dies de glòria i ho ha aprofitat per guiar les seves paraules per la intuició de connectar el seu afer amb el procés que viu Catalunya, una crispació imaginària que ja voldria com molts altres que s’han apuntat al carro: Cañas, Chacon, Fernandez Diaz, Rosa Diez, Marhuenda i altres personatges de l’estil, que ara també ens diuen que han patit agressions o que Catalunya es una mena de Bronx gegant on no es pot anar pel carrer. La culpa evidentment del procés sobiranista, nomes faltaria.

Utilitzar un suposat insult o agressió per intentar crear un clima de violència a la societat catalana sense cap prova del que es diu, es prou greu perquè en una societat vertaderament democràtica la dimissió fos la sortida del cinisme d’en Navarro. 

El mateix acusa ara ERC i CIU de convertir la victíma en sospitós, i de que no es ell qui ha de donar explicacions, acusant directament a Mas i Rajoy de que amb la seva actitud crear aquest clima a Catalunya amb elements fanatitzats que van creixent dins la societat. Com explicava abans altres personatges ja han aprofitat per secundar la teoria de la conspiració i del clima de violència a Catalunya, tot plegat molt lamentable.

Efectivament, com diu en Navarro, es bastant increïble que la víctima passi a sospitós, estem d’acord, però en el seu cas amb la seva actitud cínica i mesquina ha estat així i guanyat a pols, i tant que ha de donar explicacions. En primer lloc condemnar qualsevol tipus de violència, nomes faltaria, però en aquest cas, i per testimonis propers no sembla tant clar la violència de l’acció, i tampoc es de rebut acusar directament el procés pacífic català i els partits que li donen suport per treure un rèdit personal i electoral.

Tanmateix, es significatiu que altres personatges com ja he expressat abonin la teoria de que Catalunya es una mena d’Ulster violent que no es pot anar pel carrer, quan saben perfectament que es mentida, han passat d’acusar la vigilància als patis de les escoles per parlar català, cosa que ja ningú mentalment normal es pot creure, per intentar aquesta paranoia al carrer, quan els ciutadans saben que es mentida.

Aquests son els arguments de l’unionisme espanyol, i francament poden convertir un fet condemnable amb una condemna al teòricament agredit, que es legítim que tingui les seves intuïcions, però que mai poden ser expressades com a realitats davant l’opinió pública sense cap tipus de prova.

Es una prova més de que la democràcia alguns els va molt gran, i el procés català els passa fàctura, una mica d’ètica i en Navarro hauria de presentar la dimissió, no tot s’hi val per defensar un objectiu, i malauradament alguns fa temps que han creuat tots els límits.