ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest desig de procés bo per tothom que ens va dibuixar el President Mas, no deixa de ser lloable, però molt difícil de veure a la pràctica. Com va dir en Martí Anglada, ell no el veu i en tot cas serà bo per Catalunya, això es indubtable i també per Europa. Les conseqüències immediates per l’Estat espanyol amb la pèrdua de la seva última colònia a curt termini no els seran positives, i hauran de mirar a llarg plaç per veure si han aprés la lliçó. Catalunya ens diu no es pot presentar com la vencedora del conflicte, jo crec que la societat catalana te dret a ser-ho si aconsegueix amb el seu reclam decidir el seu futur democràticament, no ens podem avergonyir dels nostres èxits, que per cert no van contra ningú.

Un acord on les dues parts en surtin beneficiades, on no hi hagi ni guanyadors ni derrotats van ser les paraules del President. Creu que hi haurà un acord, ja que el conflicte no es pot allargar pels segles dels segles. Demana un gir de 180 graus a l’Estat espanyol ja que el seu diàleg es amb la renúncia catalana a les nostres peticions, curiosa manera d’actuar.   Alhora adverteix que una victòria del si el 9 de novembre no significa una declaració en 48 hores, sinó un mandat no executiu, sinó una eina per negociar sobre aquest mandat democràtic amb Espanya i Europa.

Realment, l’entrevista d’ahir al President va deixar algunes obvietats, i la voluntat crec que ferma que el procés no te marxa enrere i que en tot moment la primera opció era l’acord amb l’Estat, ho dic en passat, ja que això ja no sembla possible veient les actituds espanyoles. Caldrà actuar sota la legalitat catalana amb la llei de consultes emparada per l’Estatut vigent, i gairebé amb tota seguretat ens enfrontàrem al seu enviament al TC i la cruïlla de seguir endavant posant la democràcia per davant de la legalitat espanyola.

Una victòria del si, crec que tothom es conscient que no produïra una declaració amb 48 hores, però deixarà clar que virtualment ja som un Estat independent que espera fer-ho oficial desprès de la lògica negociació a tres bandes que tampoc es pot eternitzar indefinidament i que simplement ha de senta les bases de la separació i la conformitat dels principals estats amb el seu reconeixement, però deixant clar que en el fons es plenament executiva i un mandat sense marxa enrere.

Pel que fa a que tothom i surt guanyant, es evident que Catalunya serà la gran beneficiada, que Europa guanyarà un estat solvent amb gran potencial i que el sentit comú diu que no es deixarà perdre, i l’Estat espanyol perderà la gallina dels ous d’or i el seu deute serà un impossible, però que pot fer pensar a molts espanyols que els cal un canvi de mentalitat i una organització d’un nou estat espanyol eliminant els tics existents per enfortir-se en un futur, aquest i no d’altre ha de ser el seu win particular, que mirant la seva història serà la sacsejada més important viscuda en la seva trajectòria.

En definitiva, mobilització, consulta i acceptació i execució dels resultats sense demanar perdó a ningú. Ens toca mirar per la nostra societat i deixar la ingenuïtat en una cantonada, ens ho mereixem.