DURAN SENSE REMEI

El líder d’Unió torna a atacar el Govern català des de Madrid, diu que la política exterior no li agrada i no entén algunes de les nostres actituds, i ràpidament s’ha desmarcat per seguir al seva tàctica de catalanet obedient a Madrid i sense cap perspectiva nacional. Ens diu que no te res a veure amb això, ja que Homs es el responsable a la Generalitat, per altra banda aprofita l’exemple d’Ucraïna, per aferrar-se en el seu desacord, i curiosament no en diu res del Memoràndum de Margallo. Tard  o d’hora caldrà preguntar-li de quin bàndol esta i apartar-lo de segons quines informacions, no podem jugar amb l’enèmic a casa.

El líder d’Unió té la mosca darrera la orella amb la diplomàcia catalana, ell com a President de la Comissió d’Exteriors del Congrés, per tant una autoritat espanyola que hauria d’aclarir per qui treballa amb la seva agenda internacional, cosa que amb la seva acció i declaracions queda fora de dubte. En pocs dies hem vist dos accions desconcertants tant d’Homs i ara de Duran. Crec que no es pot endarrerir massa més la resolució d’aquest tema i deixar les coses clares per no confondre la gent i evitar alhora que des de fora no ens prenguin seriosament.
Com deia aquell, quan ha de durar la broma. Cal actuar amb la seriositat d’un Estat si realment ho volem ser, i els nostres representants que fins ara han viscut amb aquesta xarxa autonòmica que ben poques responsabilitats reals atorga i un victimisme com excusa perfecta per no poder afrontar els problemes, ara es troben amb el que alguns volen anomenar xoc de trens, no m’agrada la expressió,  ja que uns tenen el tren sencer i els altres en prou feines poden decidir el color dels bitllets. 
Aquesta es la crua realitat i el terreny que trepitgem, per tant no podem cometre errades, la resposta ràpida al memoràndum m’ha semblat una bona reacció, i deixant clar que no volem arribar a la situació ucraïnesa ja prou complicada, però tampoc volem seguir acotant el cap i acceptar tot el que ens cau damunt sense dret a replica per no molestar. Ser un estat o voler-ho ser es fer sentir la teva veu per tu mateix, i alhora crear uns vincles molt especials amb la ciutadania per anar tots en la mateixa direcció i un full de ruta ben clar i impecablement democràtic. En Duran segueix sense voler entendre el context on es trobem i segueix fent el joc com si poca cosa hagués passat. No podem deixar que es mal interpreti el nostre missatge quan es parla a Madrid, i ho ha de fer gent de confiança, evidentment en Duran no ho es  i l’estirada d’orelles hauria de ser una constant.  El seu partit sap que es el següent a fracturar-se, aquesta indefinició fa que les fugues siguin grans i l’acostament al sector Popular seria el seu nou lloc, veurem quants militants volen fer aquest viatge.
El procés te la  virtut també de clarificar el nostre sistema polític, on les victímes i els canvis seran substancials, i la famosa puta i la ramoneta quedarà a l’oblit per molt que li pesi a Duran. Ucraïna segurament no es el model, però mai parla de Txèquia, Noruega, Escòcia i molts d’altres que sembla no li interessen, tampoc li desperta curiositat la historia, i segueix validant el gran enèmic espanyol.
En definitiva, cal actuar i començar a definir posicions per posar cadascú al lloc que li pertoca sense embuts.

4 pensaments sobre “DURAN SENSE REMEI

  1. “Els quatre genets de l’apocalipsi catalana: Mas, Duran, Homs i Espanya”

    L’altre dia llegia una opinió que crec veritable: Espanya no s’atura mai contra Catalunya, ataca, avança una mica, fa una mena d’aturada com si la cosa s’estanqués -una mena de treva unilateral- et deixa respirar una mica fins que t’acostumes a la nova situació i tot seguit torna a atacar; així torna a emprendre el gir psicodèlic aquest espiral engolidor que ens va enfonsant mica a mica, any a any, segle a segle, en aquest terrible forat negre.

    Ara m’adono, vista la darrera setmana dels “tres dijous” o sigui de l’entrevista de l’Èvole i Gonzàlez al Mas, de l’entrevista del Reuters al Duran i de les darreres declaracions de l’Homs -portaveu de CyU o sigui CyU mateix- m’adono que els nostres enemics, els enemics catalans ben nostrats, de la Independència de Catalunya, han après molt bé la lliçó d’atac espanyola. I així Ciu “per ami Cyu” escanya … i escanya … i escanya el procés d’independència català.

    Quan vaig veure les declaracions d’Homs i ajudat per un bloggaire de Vilaweb em vaig adonar que el pla de Cyu expressat, segons el bloggaire, per Mas en el seu debat d’Investidura, és un pla que s’està desenvolupant a la perfecció fil per randa amb la fidelitat i compliment absolut de Mas en la deriva, com ja acabo de dir, deriva que no porta precisament a la Independència de Catalunya, sinó que porta a assegurar una nova legislatura pera Cyu, mentre Catalunya s’arruïna, s’enfonsa i s’acosta inexorablemment al buit de la no independència, pel fet d’allunyar-se’n … allunyar-se’n ….. allunyar-se’n …. propiciat per la no benvolguda cúpula convergent-unionista -mai tan ben dit!-

    Símptomes d’aquest allunyar-se’n? – la data, més lluny ja …!? – la pregunta … més traïdora i malinterpretable ja …? i les declaracions continuades de tots aquest janets mortuoris per a la Nació Catalana.

    Ahir, dimarts, tornem-hi! ara el torn del Duran. Escanyar una mica més, una nou avís per a navegants … Espanya diu “No i no i no” i ningú se l’escolta -Cyu en aparença tampoc se l’escolta … I CyU també diu no i no i no o diu 2016 i 2016 i 2016 o per saber l’opinió  opinió i opinió o pregunta doble assassina i assassina i assassina …

    El darrer desmentiment de Mas, abans d’aquesta nova collada de cargols de Duran contra els independentistes catalans o els catalans que esperen la Nova Catalunya Lliure i plena, el darrer desmentiment de Mas -provocat per l’afer Homs, per entendre’ns- era imprecís “decidiran els catalans” fals i naturalment insuficient. A que responia? -a una trucada neguitosa de la Cap dels ingenus catalans representats a l’ANC? Per a una gent -Mas i la cúpula de Cyu i alguna cosa més de Ciu- que confonen deliberadament “decidir” amb “opinar”; que practiquen una estratègia enemiga de l’alliberament de Catalunya com queixar-te de que no et deixen votar mentre tu vols moure el Poble Català a votar inútilment perquè no penses complir el que votin; i encara més tens les penques de dir de facto “voteu vosaltres ingenus catalans que decidiran els espanyols” o no és això el que va dir Homs -fil per randa del discurs d’investidura de Mas-. Deia el bloggaire abans esmentat que ni els periodistes van entendre les subtileses d’aquell discurs d’investidura. Però Mas, això, tot això del 2016 i del més enllà i més enllà està clar que ho sabia i ho pensava i altres ments privilegiades i fidels també ho van entendre a la perfecció.

    Sí, en el punt i apart anterior, he escrit que Duran torna a l’atac. És aquella estratègia espanyola d’anar guanyant terreny.

    Davant de tot això, davant d’una gent i uns programes pensats per anar allargant la possessió de les poltrones de la fàbrica de llocs de treball que és un partit polític com els que tenim, davant de l’oblit sistemàtic dels interessos reals i nobles del Poble català només hi ha una solució, treure’s la bena dels ulls i endegar un nou projecte alliberador: l’UDIC.

    “Unim-nos per Declarar la Independència catalana” és el clam i el que cal fer, i la gent que volen assolir aquesta fita i ja s’uneixen per a preparar i desenvolupar aquest il·lusió col·lectiva de fer reeixir la nostra Independència i amb ella tota la Nostra Nació constitueixen des d’ara mateix l’UDIC, units -ja- per declarar la Independència Catalana.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre promotor de l’UDIC.

  2. Magnífic, però aplicat als enemics -enemics per acció i sobretot per omissió- de dins de Catalunya: nosaltres mateixos, per no parlar clar, per rebaixar el valor de les paraules i de les coses, per pensar-nos que si rebaixem ens ho concediran. Per no saber dir “aquí manem nosaltres” i més a partir d’ara”. Als espanyols els hem de parlar clar i no amb subterfugis, tan poc els agrada la Consulta com la Independència, a ambdues coses ens diran que no. Al President Mas se li va veure la debilitat davant del González perquè Mas no juga amb les eines adequades¨, juga a mitges tintes i la Independència de Catalunya i la conseqüent ruptura de l’estat espanyol no són coses de mitges tintes: “Vayase Sr. González, vayase a hacer una nueva España que de Catalunya ya nos cuidamos nosotros” li havia de dir. I no pas no anar somrient quan Gonzalez li tirava alguna floreta.

    La Independència de Catalunya és guanya jugant al cent per cent, primer de tot amb la força de l’ideal i després també amb la tenacitat i la intel·ligència, i Mas no té cap excusa dilatòria perquè té el Poble Català fent-li costat quan està per la feina i si va en bon camí.

    —————————


    Magnífic:

    “Cal actuar amb la seriositat d’un Estat si realment ho volem ser, i els nostres representants que fins ara han viscut amb aquesta xarxa autonòmica que ben poques responsabilitats reals atorga i un victimisme com excusa perfecta per no poder afrontar els problemes, ara es troben amb el que alguns volen anomenar xoc de trens, no m’agrada la expressió,  ja que uns tenen el tren sencer i els altres en prou feines poden decidir el color dels bitllets.  Aquesta es la crua realitat i el terreny que trepitgem, per tant no podem cometre errades, la resposta ràpida al memoràndum m’ha semblat una bona reacció, i deixant clar que no volem arribar a la situació ucraïnesa ja prou complicada, però tampoc volem seguir acotant el cap i acceptar tot el que ens cau damunt sense dret a replica per no molestar. Ser un estat o voler-ho ser es fer sentir la teva veu per tu mateix,

    i alhora crear uns vincles molt especials amb la ciutadania per anar tots en la mateixa direcció i un full de ruta ben clar i impecablement democràtic.

  3. No ho oblidem: “Com deia aquell, quan ha de durar la broma. Cal actuar amb la seriositat d’un Estat si realment ho volem ser,”

    Parles amb un criteri encertat de Duran i d’Homs, però compte, no t’oblidis de Mas: Duran és la seva parella política de fet i van junts, van junts! i Homs és el portantveu de Ciu, C Y U !

    quan més ha de durar la broma!?

    Per guanyar la Independència ens calen els millors homes que estimin la independència … Catalunya Lliure per sobre de tot!

    Ai las! sempre tenim les coses sagrades en mans estranyes …

    Prego perquè el revestiment que suposa ser el President de la Generalitat de Catalunya faci al molt honorable tan honorable almenys com Sant Tomàs Becquet.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*