ELS PROJECTES DE PAÍS

Quan nomes queden pocs mesos per poder votar el nostre futur i amb una perspectiva força clara en forma de Catalunya independent, toca pensar quin model de país volem i com ho volem fer. De fet hi ha projectes que marquen la singularitat i la capacitat d’atracció del mateix. Un d’aquests podria ser el futur Bulli1846 que en forma de megaprojecte ens ha presentat en Ferran Adrià i que per la seva ubicació necessita una adaptació ràpida de les lleis vigents per anar endavant. La batalla es servida i la discrepància també. Segurament la maduresa com Estat  pot ajudar a relativitzar aquests debats, però ara cal treure el cap al món i de la millor manera possible.

Efectivament, el projecte necessita la tramitació d’una llei específica per la seva construcció i algunes veus en qüestionen el procediment. El cuiner Ferran Adrià presenta a través de la Bullifoundation aquest objectiu amb una inversió de 9 milions d’eurosi previsió pel 2016. Un gran centre d’investigació amb molts cuiners i ubicat al mig del Parc de Creus, un parc natural que obligaria a una lenta tramitació de lleis, que es vol escurçar amb l’advertència dels sectors que abans esmentava de ser una pràctica perillosa i que requereix de consens de totes les veus del territori. Dos espais situats a Cala Montjoi amb la rehabilitació d’un antic restaurant i una part nova amb una previsió de 3500 m2 d’obra nova, amb una bona part de les instal·lacions soterrades i adequades al paisatge, juntament amb una residència per l’èquip creatiu. Tota una joia de la corona amb polèmica servida.
Com deia abans, els territoris o els estats, i sobretot si son nous, s’han de donar a conèixer pel que son, explotant les seves potencialitats, amb la seva veu, i no com fins ara amb la d’un altra que no coincidia amb els nostres interessos. En el cas català, sense riqueses naturals que destaquin, però amb un  capital humà que es el nostre valor més preuat. No cal dir que hem donat grans genis al món, i segurament molts més dels que ens tocaven per la petita població que som. Ara ens cal singularitzar-nos, fer-nos atractius. Una manera òbvia son els projectes de país, autòctons i sense repetició en altres bandes. Sí parlem de cuina, en Ferran Adrià es considerat un d’aquells pocs genis de la especialitat a nivell mundial, i aquest nou projecte no tinc cap dubte que serà un bon exemple de tot allò que dèiem. Un espai singular per un gran pol d’atracció i de prestigi del que podem donar al món.
Tot aquest capital mereix que el govern d’un país modifiqui les lleis i les adapti per poder fer-lo realitat, evidentment que s’ha d’escoltar a tothom, però l’interès de país i per tant general hauria d’estar per davant de tota la rigidesa de lleis i altres qüestions que finalment no permetrien fer evolucionar un estat i el farien competir en inferioritat de condicions amb la resta, cosa que no ens podem permetre. Tot ha de guardar un equilibri, però sempre hi ha d’haver excepcions de les coses, altrament estaríem tirant pedres al nostre terrat, i en aquest cas el projecte d’un dels nostres catalans il·lustres no pot ser avortat per tramitacions legislatives eternes.
Segurament amb l’Estat ha tocar, cal començar a pensar com un estat, i crec no equivocar-me si dic que cap deixaria passar aquesta oportunitat i aquest pol econòmic i de prestigi. Ser un estat també implica això, i jugar a primera divisió vol dir desenvolupar el que s’anomena sentit d’estat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*