GIL TAMAYO: VIVINT A L?EDAT MITJANA

El secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal espanyola ha tornat a treure un codi ètic ancorat segles enrere i que vist des del punt de vista d’un ateu, i crec de qualsevol persona que cregui amb els drets i la llibertat de les persones son apologia del feixisme. Referent a la llei de l’avortament ens diu que l’eliminació d’un innocent mai es la sol·lució amb una sèrie de raonaments que fan esgarrifar i que potser s’haurien d’aplicar quan han estat al costat d’alguns dels pitjors criminals en forma de dictadors de la història.

Aquest personatge desvergonyit ens diu que la solució a la malformació d’un fetus no esta contemplada a la nova llei de l’avortament en blanc i negre presentada pels populars, i que de cap manera pot ser la mort d’un innocent que va contra el sentit de la humanitat, i ens diu que d’aquesta manera s’acabaria amb la fam al mòn eliminant persones. Proposa polítiques socials que acompanyin als més necessitats. Ha insistit que ningú te dret a treure la vida a un ser innocent, i l’avortament no es la solució, com tampoc el nen que ha de néixer es el problema. Si es fes separació per malformació  o violació entraríem en la selecció de l’espècie que no comparteixen.
Realment cal veure quina autoritat moral tenen aquestes persones d’aquesta institució amb un bagatge al darrere tant fosc i cruel per opinar sobre aquests temes. Primer el seu menyspreu i consideració de la dona com un esser de segona categòria com demostra la seva prohibició a poder accedir en igualtat de condicions com d’altra banda pregonen deia la seva font d’inspiració “tots som iguals”, no els pot fer defensors ara de la seva causa. Per altra banda,  el seu món virtual en forma de no poder formar una família que per cert tant defensen com a model sagrat de societat i no poder fer descendència, avisant que cada acte sexual ha d’anar en aquest sentit i no per pur plaer, cosa que ja demostra el seu tarannà i acostament al feixisme més recalcitrant. Com deia qui son ells per dir a una dona que porta un nen dins seu amb malformacions i sense cap futur a la vida, o fruit d’una violació que el fa no desitjat que no pugui interrompre aquest procès com a persona lliure en prendre decisions dels seus afers. No te cap sentit portar a un nen al món que sense cap esperança destroçarà la vida de tot el seu entorn familiar per obligació. Per altra banda la comparació amb la fam es senzillament obscena i no mereix comentari, nomes dir que ells si que van colaborar activament amb un règim del terror que va fer la seva selecció sense cap oposició per part seva.
 El nen com diuen, efectivament no es el problema, i com que no ho es, la seva mare i el seu pare son els que han de prendre aquestes decisions lliurement i sense coaccions, i això no es selecció de l’espècie, s’en diu responsabilitat, i per cert la selecció la natura fa molt de temps, des del principi dels temps que la practica, i on nomes els més sans i forts sobreviuen, eliminant els malalts o dèbils per mantenir un equilibri. La raça humana ha evolucionat i amb el seu coneixement pot mantenir i guarir enfermetats que abans eren impensables, però això no vol dir portar noves vides al món condemnades i no desitjades.
En Gil Tamayo i el que representa el seu pensament retrògrad i caducat, no te  ni autoritat, ni ètica per imposar la seva opinió sobre la resta de la humanitat, i encara menys en assumptes personals que res tenen a veure amb ells.

10 pensaments sobre “GIL TAMAYO: VIVINT A L?EDAT MITJANA

  1. Aquest senyor, al meu parer, té tot el dret a opinar del què vulgui. Altra cosa és que l’Estat −civil, pas “teocràtic”− aquestes opinions (o altres) les faci lleis. I una altra que les opinions personals vulguin imposar-se a la resta dels mortals.

    Amant de la llibertat i el raciocini crític, i dels drets individuals i col·lectius, hi ha quelcom que estic d’acord amb aquest senyor (per molt capellà que hom sigui, no deixa de ser senyor): La “defensa” del no-nat; el dir que l’avortament no és cap “solució” digna; el dir que el nen no és el problema; el rebuig del neo-maltusianisme.

    Pel que fa a les opinions exposades al seu artícle, no veig el perquè nomenar el feixisme en el tema de l’avortament (va errat si vol equiparar feixisme amb les persones que no tenim com a pròpies les consignes “Nosaltres parim, nosaltres decidim” o “Dret al propi cos = dret a l’avortament lliure i gratuït”: de ben segur que hi haurán persones feixistes que així pensin, però també som molts que no som feixistes i no concordem amb les consignes dites [ep, i historicament hi han hagut moviments nazi-feixistes i autoritaris que han estat a favor de l’avortament “eugenèsic” (sic)]).
    La responsabilitat de la parella també ha d’existir abans de la concepció (si més no, per previndre futurs inconvenients, entre altres un embaràs no desitjat).

    Bé, és un tema difícil i molt sensible. No podem fer el què diu la dita castellana de “muerto el perro, muerta la rabia”…

    Atentament

  2. Un embrió no és un ésser humà. No pot tenir drets de cap manera (de la mateixa manera que no en tenen ni els gats ni els coloms). Qui contraposi el dret de l’embrió al dret d’un ésser humà és un hipòcrita (excepte, potser, els membres d’aquestes sectes hinduistes que escombren el terra abans de passar per por de trepitjar cap formiga).