ELS ARGUMENTS DE LA FAES: CATACLISME A LA VISTA
Per suposat s’afirma que es un procés il·legal i inconstitucional, que per la FAES es sinònim a nivell mundial, nega que hi hagi motius històrics o greuges entre Catalunya i Espanya, nega els efectes negatius de la sentència de l’Estatut, per suposat nega que els catalans tinguin dret a decidir, nomes faltaria. Fins hi tot nega que el govern espanyol pugui cedir la competència de referèndums. Com no pot ser d’altra manera, no entraríem a la Unió Europea, fora de l’OTAN i de les Nacions Unides, una espècie de paries del planeta. Hi hauria una caiguda del 19 al 24% del PIB provocant una fallida econòmica i social. Defineix el procés com populista i radical, i de fet diu que el dret de l’autodeterminació no és aplicable a Catalunya perquè es limita a processos de descolonització i règims no democràtics i que no respecten l’estat de dret, caram, sembla la definició de l’Estat espanyol.
Realment, quan sabem que estats tant avançats com Suïssa ja estan valorant una possible independència catalana i el món en general encara que evidentment no es posicioni, no entén com en una democràcia no es resol l’assumpte a les urnes amb normalitat amb l’exemple escocès molt a la vora, segurament massa per la mentalitat espanyola. Trobem aquest imaginari caducat en forma de mil i una desgracies per la nostra independència, i per demostrar la gran estimació que ens ofereixen ens adverteixen del gran i extrem perill que patirem. Alhora en nega qualsevol tipus de dret a decidir el nostre propi futur com a bons ciutadans de segona categoria que som.
Qualsevol persona aliena a tot això, difícilment es podria creure tantes desgracies juntes pel simple fet d’escollir democràticament i pacíficament el nostre futur. Alhora i curiosament no podríem formar part de cap organisme internacional amb un cas únic a la història mundial simplement per votar, seria una gran carta de presentació de tots aquests organismes. Tanmateix i desafiant totes les lleis matemàtiques, recaptant tots els nostres impostos, deixant l’espoli econòmic enrere i prenen les decisions al nostre favor, utilitzant tots els nostres recursos ens cauria el PIB i entraríem en fallida. Deu ser una lliçó per economistes avançats d’alt nivell.
Per suposat no hi ha greuges econòmics, històrics ni culturals en els últims 300 anys, tot pura invenció, es que com som, i per suposat una llei que passa tots els filtres i es va retallant, finalment votada per la societat a la que va dirigida i aprovada, i un tribunal de membres politizats pot desfer això sense rubor, com es pot comprovar tot molt democràtic.
En definitiva un conte que passarà a gaudir d’un lloc en un futur museu de la llibertat un cop assolida la independència i com exemple del tarannà de l’Estat espanyol.