SUPORT ESPIRITUAL I CONTES PER NO ESCOLTAR

L’Abat de Montserrat va expressar el seu suport al referèndum, explicant que la realitat nacional catalana es prèvia a la formació de l’actual Estat espanyol, i deixant clar que el Vaticà reconèixera una Catalunya independent com no pot ser d’altra manera. Alhora  el Ministre Gallardon  ens diu que te els instruments necessaris per defensar la sobirania espanyola,  el Ministre Fernandez Diaz esta convençut que Santa Teresa està fent d’intercessora per Espanya, una santa molt propera per cert al Dictador Franco i Sanchez Camacho ens diu que si Catalunya no està en fallida es gràcies al Govern d’Espanya. Certament no semblen d’aquest segle.

Molt bones notíces les que l’Esglèsia catalana en boca de l’Abat i que s’allunya  d’aquesta esglèsia espanyola feixista i amb caràcter dictatorial que gairebé posa la qüestió de la unitat d’Espanya com un afer espiritual i diví. Es bo que ens diguin que el Vaticà està informat del procès sobiranista des del territori on està succeint i no les informacions esbiaixades de l’Estat espanyol, ha parlat d’una qüestió d’ètica i amb la seguretat de que el reconeixement no tindria problemes. No cal recordar el lobby important de poder i influència que representa el Vaticà, i per tant estaria amb una llista prioritària de futurs reconeixements. Voldria destacar que la Vanguardia ha amagat deliberadament aquesta informació i demostra un cop més el seu tarannà i ètica periodística en contra del procès lliure de la societat catalana.

 

Al costat d’aquesta notícia, ens trobem a  Gallardon que ens torna a recordar que la sobirania resideix en el poble espanyol i utilitza amenaces per impedir això dient” que Espanya es una gran nació que val la pena viure i estimar, i per la que mereix la pena lluitar” , demanant el principi de lleialtat constitucional. Una prova més del caràcter antidemocràtic del personatge que com una condemna i per imperatiu legal ens ordena estimar una cosa a la força i posar la sagrada Constitució com una norma que governa les nostres vides ens serveixi o no, amb aquest tarannà no es d’estranya que surtin lleis com les de l’avortament que semblen retrocedir un segle del que vivim.

 

Tanmateix no acaba aquí, quan el ministre Fernandez Diaz lloa Santa Teresa que ens diu es preocupa molt d’Espanya, curiosament el Dictador Franco tenia a la seva residència el seu braç incorrupte i era un gran devot de la Santa. Segur que la connexió no es un casual, nomes cal anar comprovant les seves declaracions sobre el procès català.

 

Sanchez Camacho en estat de paranoia ens diu que si no estem en fallida es gràcies a Espanya, lamentant que no es pot discrepar del pensament oficial i demanant que s’abandoni la idea del 9 N que nomes divideix atrevint-se fins hi tot a comparar-ho amb la violència basca. Realment  ha perdut els papers i gairebé te un punt còmic, si la qüestió no fos seriosa. Els números no enganyen i no val la pena discutir que es l’espoli fiscal que estem sotmesos, ni la idea que votar no es democràcia imposada pels dos partits espanyols, ara be comparar la urna i el vot amb la violència al País Basc hauria de fer que li caigués la cara de vergonya, encara que primer se n’ha de tenir es clar.

 

En definitiva bones notícies per un costat i més del mateix per un altre, un model tant allunyat de la manera de fer i actuar de Catalunya, que el trencament no pot trigar a arribar.

 

2 pensaments sobre “SUPORT ESPIRITUAL I CONTES PER NO ESCOLTAR

  1. Espero i desitgo que aquest suport independentista [sic] per part del Vaticà no sia un regal enverinat (o, com dirien els de la CEE, un “abrazo del oso”).

    Veient els privilegis que l’Eglésia catòlica romana té a l’Estat (incloent-hi Catalunya), i sabent que aquesta Església -desde els seus inicis (allà pel segle IV)- té com a principal propòsit acaparar el major poder possible (amb lo qual, no s’està de ser capdavantera en cops d’estat i guerres vàries), no m’en fio gaire de les seves vertaderes intencions.

    De nacionalcatolicisme ja n’em patit massa per continuar ara amb més de la missa (ara, però “cantada” en català).

    Atentament